Els catalans disposem d’ingents reserves infraexplotades de capital de diverses formes i les podem fer servir estratègicament per erigir-nos en l’elit dominant del país.
La culminació del seu Temple és el nostre deure.
Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
L'agilitat innovadora del talent català topa amb l'asfíxia d'un estat que ens vol com a colònia extractiva i no pas com a motor de futur.
Prou d’autocompadir-se per l’estat de la llengua
Deixar de mirar a París, Tolosa o Montpeller per promoure una simbiosi política i industrial amb Barcelona.
Què diferencia castellanitat, espanyolitat i hispanitat?
Vendre’s la identitat mai serveix per pagar factures.
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.
Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.
Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
Rep cada número, directe a la teva bústia
