Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
Fa temps que treballar ha deixat de ser una qüestió purament econòmica.
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
El català guanya presència a les xarxes, i això no és només una qüestió cultural: és també política.
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
De festes, àpats i la possibilitat que les coses vagin millor.
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.
Rep cada número, directe a la teva bústia
