Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.
Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.
Les manifestacions contra Aleksandar Vučić són part d’una pugna entre Orient i Occident que encara està per resoldre.
Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Encara queden anys per veure la llum al final del túnel. Aprofitem-ho.
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
Rep cada número, directe a la teva bústia
