En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
El català guanya presència a les xarxes, i això no és només una qüestió cultural: és també política.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
Fa temps que treballar ha deixat de ser una qüestió purament econòmica.
Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
Retrobem-nos amb la nostra capital.
Rep cada número, directe a la teva bústia
