La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.

El desallotjament de 400 immigrants que ocupaven l’institut B9 de Badalona, quinze dies després.

Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.

El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.

Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.

El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.

«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.

Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.

Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.

Comanegra reedita textos de Pedrolo recuperats i seleccionats per Júlia Ojeda.

La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.

Potser Hitler va perdre la guerra, però la seva idea d’Europa va triomfar.