Catalunya no ha de voler ser Luxemburg
La feblesa de la contribució dels catalans en l’espiritualitat és causa de la condició colonial en la qual Catalunya viu i ha hagut de viure.
Els símbols geogràfics forts són expressió d’una cosmovisió compartida.
La minorització catalana no és cap metàfora: és la pèrdua de l’hàbitat on la llengua podia viure sense demanar permís.
Ressenyem Ànima de República: Crònica política de l'Estat català (1409-1714) d’Aleix Sarri que narra la desfeta de l’Estat Català publicat a Comanegra.
El parlamentarisme de partits ha esgotat el seu cicle, per aquest motiu, cal repensar la democràcia des de zero.
Resumim l’activitat de l’independentisme el juliol de 2026.
La falta d’una anàlisi a consciència ha fet que el país no hagi superat els traumes del Procés.
Meravelles tan breus de Josep Torelló parla de fer-se gran a Catalunya i de la frustració i la joia de crear.
Els catalans necessitem comunitats presencials on fer-nos forts en un món atomitzat.
Les mascotes substitueixen els fills.
El repte existencial de l'escola catalana davant la realitat demogràfica.
Rep cada número, directe a la teva bústia
