D’ençà 1412, Catalunya ha anat quedant periòdicament en la intempèrie, mancada de líders.
El risc associat a la laxitud en la tria de companys és molt més alt perquè no gaudim d’un sistema que ens ajudi a classificar.
Catalunya va ser un estat fins la Guerra de Successió. No som una nació sense estat, sinó un estat ocupat.
La Catalunya del 2021 encara viu immersa en la postguerra de 1939.
El repartiment de poder als estats plurinacionals és un joc d’equilibris entre les diverses ètnies que el composen.
Els homes estan disposats a sacrificar-se per la nació perquè la comunitat nacional estableix una via per a la comprensió i dignificació de la vida i la mort.
Sense un retorn a les tradicions catalanes i el reconeixement del nostre passat, Catalunya continuarà essent definida per Espanya.
Les designacions d’esquerra i dreta han estat bàsiques per entendre la política filla de la Revolució Francesa.
Els membres d’una nació formen part d’una mateixa família.
La història presenta patrons cíclics, i l’estudi per generacions—d’uns vint anys—permet observar-ne els efectes en diferents períodes temporals
L’estat de la política catalana no es pot entendre sense l’apuntalament de l’hegemonia que proporciona el poder mediàtic i la seva cultura.
L’eliminació del «determinisme econòmic» del sistema de pensament marxista l’acaba desestructurant, fent-lo fàcilment absorbible pel sistema.
Rep cada número, directe a la teva bústia