En ple segle XXI, les execucions públiques han tornat a Occident. Difereixen en el mètode, però tenen exactament la mateixa finalitat.
La disputa entre dues nacions per un mateix territori no té res a veure amb la democràcia.
Entre 1945 i 1978, la Il·lusió Occitana va maldar per sobreviure en el nou context de postguerra.
Què tenen en comú un buròcrata xinès, un guerriller del Tercer Món i una dissenyadora gràfica californiana?
L’ensenyament públic sembla gaudir de més defensors que mai. No obstant això, hi ha nombrosos corrents de fons que l’amenacen i que estan passant desapercebuts.
El veganisme-animalisme és una resposta urbanita que canalitza erròniament l’encertada crítica al sistema agroindustrial modern.
La idea de progrés i les seva capacitat transformadora anul·la les possibilitats d'intervenció de la resta d’ideologies.
De 1815 al 2020, els moviments conservadors han fracassat a l’hora d’aturar el flux descendent de la història. Enguany es produirà una catarsi d’amplis sectors polítics.
La situació generada pel coronavirus no ha generat una disrupció, sinó una continuïtat accelerada de la totalitarització del liberalisme.
Les sèries americanes entretenen a la població mundial amb la seva trivialitat, però contenen un profund missatge ideològic, ètic i moral.
La destrucció dels vestigis del passat no és un acte de restauració democràtica de la història, sinó el lliurament de la nostra memòria i llibertat.
Com en la Xina de Mao, Occident s’enfronta a una Revolució Cultural postmoderna promoguda per l’oligarquia global.
Rep cada número, directe a la teva bústia
