La hiperespecialització dels individus els assimila als integrants d’una colònia d’insectes.
Les lògiques sistèmiques estan blindades mentre perduri l’aliança entre l’esquerra progressista i la dreta liberal.
El nacionalisme té els seus orígens pels volts de 1750 i és inseparable dels processos de la modernitat.
Les arrels de la renaixença romàntica es troben en un moviment cultural anterior sorgit del règim borbònic.
La lletjor i el descuit criden al nihilisme i la mediocritat, alhora que cerquen eliminar la idea de Catalunya.
La xenofòbia és una actitud natural en els éssers humans. La conducta perillosa són els intents erràtics de la política per inflamar-la i obviar-la.
Avui l'ordre i tradició es veuen empesos als marges i a la dissensió per la subversió liberal i materialista que ens governa.
Hi va haver un lapse de temps, entre 1750 i 1850, en què els moderns van començar a notar que tot s’accelerava.
Restituir la tradició romana és el primer pas per construir una Catalunya justa i orientada a la comunitat.
Una identitat veritablement autèntica i genuïna reclama d’una herència a la qual remetre’s i ser fidel.
A través de 1517, 1688, 1776 i 1789 es va afiançar una manera diferent d’entendre la vida i la relació del món material amb aquesta.
Enlloc de repoblar viles catalanes amb refugiats, cal fer-ho amb famílies i joves de Catalunya.
Rep cada número, directe a la teva bústia
