Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
De festes, àpats i la possibilitat que les coses vagin millor.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
Rep cada número, directe a la teva bústia
