El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
La nació i la llengua cal defensar-les de forma tangible, governi qui governi i tractant amb qui calgui.
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Rep cada número, directe a la teva bústia
