Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.
A Catalunya les idees permeses pels mitjans serveixen cada vegada menys per entendre el món que ve.
Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Aliança Catalana no ve a encaixar: ve a trencar la gàbia.
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Les xarxes socials són una escletxa de llibertat per als catalans, però no és pas or tot el que lluu.
L’excepcionalitat catalana és per al processista un accident fruit de la incapacitat del castellà d’assimilar-nos. Aliança Catalana es basteix sobre aquesta actitud.
Encara queden anys per veure la llum al final del túnel. Aprofitem-ho.
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
La nació i la llengua cal defensar-les de forma tangible, governi qui governi i tractant amb qui calgui.
Rep cada número, directe a la teva bústia
