Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
La qüestió de l’autoritat és la clau de volta per a salvar els abismes materials i espirituals que transiten totes les societats occidentals.
Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
El jacobinisme francès, admirat per part de l’independentisme, està a les antípodes de l’esperit que va fer gran a Catalunya.
Quan parlem d’impostos a Catalunya, estem parlant pels impostos que recapta i gestiona principalment un estat estranger per als seus interessos.
El sistema internacional multipolar posterior a la Guerra Freda és un medi ambient hostil per a les nacions sense estat.
La unitat lingüística s’erosiona a La Franja i no hi ha voluntat de defensar-la.
Existeix un decalatge entre el potencial català i els esquemes heretats del catalanisme polític.
Rep cada número, directe a la teva bústia
