En qualsevol sistema democràtic els militars són subordinats a les decisions polítiques dels civils, essent el legislatiu qui acorda i supervisa la política de defensa.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
El liberalisme i el marxisme coincideixen en ignorar el xocs entre l'ètica indoeuropea i aquella que va guiar les civilitzacions de la Vella Europa.
Cal evitar que sigui Espanya qui s'apropiï de l’ordre públic i polític.
Els armenis han estat víctimes altre cop dels seus tradicionals enemics turcs.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
Hem d’ocupar els buits de poder que estan apareixent a Catalunya.
Rep cada número, directe a la teva bústia
