De què serveix aprendre una llengua, si no es sap per què se l’aprèn?
A Espanya no hi ha Estat de dret sinó una aplicació selectiva del dret, de les lleis. Una inseguretat jurídica que es veu amb tota cruesa quan parlem de la recaptació dels impostos.
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Venen temps difícils però la nació catalana té, encara, un capital humà i organitzatiu molt gran.
René Girard mostra la faceta més profètica de Carl von Clausewitz just quan el món sembla abocat als extrems.
Catalunya es troba, de ple, en una etapa de desconsolidació nacional i, alhora, de consolidació en el corpus polític espanyol.
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
Reflexió sobre el rol d’Esperit a la Catalunya d’avui.
Tot i que en altes dosis pot ser mortal, en petites dosis l’amor romàntic ha fonamentat les relacions més sòlides i la igualtat sexual.
Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.
Per despertar el ferro, calen voluntats de ferro.
Resumim l’activitat de l’independentisme de juliol de 2025.
Rep cada número, directe a la teva bústia
