En cas de restituir l’Estat català, Catalunya patirà un aïllament internacional com Rhodèsia; la resistència i l’estratègia seran indispensables.
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
No som davant d’una reconfiguració imminent dels grans blocs internacionals.
Cal que l’idealista entengui que, sense necessitat d’alguna mena, cap ideal podrà materialitzar.
Pujol, com el rei David, representa l’arquetip del pare que esdevé ferida.
Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.
És hora de qüestionar els dogmes fiscals que s’han imposat com a veritats indiscutibles i sostenen que pagar més impostos és l’únic camí viable —i fins i tot desitjable— per als catalans.
Fer net a una Generalitat escleròtica i renovar una institucionalitat pròpia és l’objectiu immediat del nacionalisme en les eleccions pròximes.
Davant el risc de desaparició com a subjecte polític, Catalunya necessita una nova Renaixença que articuli poder des de la societat civil. Només una elit nacional arrelada i amb visió d’estat pot garantir-ne la continuïtat.
Les formes dels països constitueixen símbols amb poder propi.
Resumim l’activitat de l’independentisme de maig de 2025.
Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.
Rep cada número, directe a la teva bústia
