El Romanticisme és un retorn de l’espiritualitat interior.
La posició per defecte de l’Estat respecte l’organització política dels catalans és concebre-la com una insurgència latent que amenaça la seva supervivència.
Superficialitat i immediatesa, les particularitats de la societat de consum aplicades a les relacions humanes.
Les dinàmiques del sector privat ens poden ensenyar a ser efectius i més lliures.
El mal ús del llenguatge condueix a greus errors d’anàlisi.
Els líders són part de qualsevol comunitat política.
La pèrdua de l’ànima significa la pèrdua de la dimensió espiritual del món.
Posem-li preu, i no només cara, a la ràtzia feminista que vivim a Catalunya i les nostres institucions.
La transcendència significa recuperar la idea de ser capaços de pensar-nos més enllà de nosaltres mateixos i del nostre temps vital.
La democràcia parlamentària està essent desballestada pels propis liberals.
Els catalans hem estat sempre pioners en el desenvolupament històric de la banca. Cal que posem remei a la manca d’institucions pròpies que patim.
Joan Fuster fou el pare indiscutible del concepte de Països Catalans, però potser perquè fou una idea concebuda des del Sud no va assolir una acceptació massiva en els programes polítics del Principat.
Rep cada número, directe a la teva bústia
