La insurgència a Catalunya sota l’atenta mirada d’Arendt, la correlació entre absència de poder i violència civil.
Els partits han amagat el conflicte nacional i han mirat de soterrar la importància de la llengua i la nació.
La política exterior alemanya ha estat (tal vegada) èticament impecable, però ha resultat ésser contrària als seus propis interessos.
No hi ha a la Història altra constant que la fortuïtat.
L’estridència de la cultura pública no és responsabilitat del jovent occidental, sinó de l’oblit històric de les semblances entre grups.
D’ençà de la victòria de Giorgia Meloni a tot arreu es parla del retorn del feixisme, però de què parlem quan parlem de feixisme?
Benvingut a la trampa del poder.
La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.
L’estratègia per la nació catalana ha de contemplar la tensió entre la pressió continental i l’imperatiu de ser marítima.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
La postmodernitat fa impossible retornar a les dicotomies pròpies de la modernitat sense dosis considerables d’idealització.
Som els catalans l’enemic absolut del projecte nacional hispano-castellà?
Rep cada número, directe a la teva bústia
