Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
L'acció humana és el motor de la història.
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
L’Aragó és encara important per Catalunya.
El nacionalisme català s’ha basat en les institucions i ha descuidat els elements durs que aporten més resiliència
A partir del 1960, la muda física brutal del territori nord-català ha pogut esbossar el retrat d’una societat trencada.
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
Ni nació sense estat, ni país sense capital.
Rep cada número, directe a la teva bústia