Les dades històriques desmenteixen el relat intencionat del melting pot català.
El conflicte amb Espanya transcendirà una República Catalana.
Hi ha contextos en què l’abstenció no és moralment reprovable, sinó més aviat al contrari.
Catalunya disposa d’una geografia favorable a la defensa que podem aprofitar i maximitzar.
Hi ha una relació entre el dolor i el poder.
No votar és el primer pas de qualsevol alternativa.
Els mil anys d’història de la República de Sant Marc només s’expliquen pel seu compromís en la defensa de la llibertat, demostrant-nos que un estat només pot sobreviure si té una idea a la seva base.
Barcelona segueix sortint als mapes del món, i la seva estatura mítica encara avui no és sinó un miracle. Com hi hem arribat, i que n’hem de fer, d’aquest miracle?
Malgrat el fracàs dels intents per a convertir els presos polítics del procés o Jordi Pujol en un nou boc expiatori des del qual construir la pau social, aviat ho tornaran a provar amb Carles Puigdemont.
No és cert que els homes hagin reprimit sempre els seus sentiments i la seva sensibilitat.
La generació a la qual es pertany, com el factor identitari més important, ha desplaçat la possibilitat d’una identitat intergeneracional.
L’hegemonia nord-americana descansa en una aliança més profunda i antiga amb la Gran Bretanya.
Rep cada número, directe a la teva bústia
