La supervivència de tota comunitat nacional depèn de la capacitat que té d’emmotllar el seu pòsit històric i la seva tradició a les preguntes pròpies de cada època.
Cal abordar el problema demogràfic —alta immigració i baixa natalitat— amb un projecte comú entre homes i dones.
El model de nació cultural és l’únic que funciona, l’únic que ens permet seguir explicant-nos com a conjunt humà.
Cap nació ha sigut lliure sense l’impuls d’aquells homes forts que s’hi van comprometre. On són, avui?
Cal fomentar una cultura del compromís amb el país en oposició a la idealització de l’emigració.
Els anys seixanta són mirall i reflex de la nostra millor voluntat i del nostre pitjor conformisme. Assumir-los i superar-los, un repte pendent.
La independència en un món distòpic és possible.
Cal replantejar com ens relacionem amb els diners i la cultura.
La història de Polònia ens demostra com un estat pot sobreviure durant segles sense una llengua i una religió comunes.
Més que un acte individual, comprar i consumir s’ha convertit en l’expressió d’un desig de comunitat.
A les escoles no ensenya l’origen històric de la nació catalana, tot esborrant la nostra identitat anterior a l’existència de l’Estat espanyol.
El concepte Països Catalans respon a un tacticisme que ha demostrat ser inútil.
Rep cada número, directe a la teva bústia