Tots som txandala ara

En el món modern d'avui tots som txandala: des de Jeff Bezos i l'elit neoliberal global al tradicionalista més recalcitrant, tots som sotmesos a la tirania quantitativa i materialista.

Tots som txandala ara

En el món modern d'avui tots som txandala: des de Jeff Bezos i l'elit neoliberal global al tradicionalista més recalcitrant, tots som sotmesos a la tirania quantitativa i materialista.

La setmana passada revisàvem la problemàtica de les castes, el seu origen espiritual i la seva destrucció sota la tirania de la modernitat. El món d’avui que ens toca de viure en la dimensió sensible i material es troba sota la tirania de la cinquena casta—que és la no-casta. Es tracta dels txandala. Com explicàvem al darrer article, els txandala són l’estrat més baix de la societat, que encarna la mediocritat absoluta i radical. Equiparats a la part de la nostra ànima que correspon a l’epithymia, el txandala és dominat per l’imperi dels desitjos i el materialisme. Breu, són inferiors i terrenals—i la seva espiritualitat divergeix radicalment de la dels quatre varna de la jerarquia, ordre i harmonia divines: els txandala són lunars no pas solars. És per això que cultiven tot el que és inferior i materialista. El pessimisme i el nihilisme són la seva bandera.

La marca del txandala és la subversió. En nom de la igualtat i l’amor, el txandala destrueix sense acabar construint res perquè el seu odi és immortal. Com que el txandala no es regeix per la virtut ans pel vici, tot el que és viril en l’espiritualitat solar de l’equilibri dels quatre varna és transvaluat i capgirat en el desordre. De tot això en surt el Darrer Home que Nietzsche defineix com la versió més inferior i degenerada del que pot ser l’home. El Darrer Home és l’encarnació de l’absolutisme nihilista i materialista que només cultiva la destrucció per mor de la destrucció.

Una de les conseqüències de la modernitat i el materialisme que ens tiranitzen és que avui tots som txandala. En el món modern les virtuts i l’essència dels quatre varna han estat anihilades de manera radical i final. Encara que ho pretenguéssim, ens seria impossible d’abandonar l’estat de txandala al qual el sistema ens obliga a ser.

Pot semblar paradoxal de proclamar que avui tots som txandala, especialment quan existeixen grans fortunes i elits globals amb més poder que el que l’antiga aristocràcia dels tres varna amb doble naixement podien somiar. D’entrada, hi ha un parell de distincions espirituals que separen completament un Jeff Bezos de qualsevol membre dels kxatriya o bellatores. D’una banda, el poder de Bezos prové exclusivament del món material. El seu poder és el diner i la capacitat que té de generar-ne. D’una altra, Bezos participa activament d’unes idees—per tant d’una espiritualitat—eminentment lunar i materialista, això és, d’origen txandala. És per això que Bezos té poder i diner però no té l’imperium, que és un poder molt més gran i d’origen espiritual, solar.

Que els homes més poderosos del planeta siguin tots de la natura del txandala és un exemple de la degeneració social i espiritual que s’ha operat d’ençà la subversió primordial. És cert que, segons Nietzsche, el cristianisme i el judaisme són religions nítidament txandala en la seva espiritualitat i ideologia. Tanmateix, la fortalesa de les castes a Europa i la pervivència de l’espiritualitat solar sota el cristianisme va permetre que l’estructura social d’origen espiritual sobrevisqués. Amb la subversió primordial la casta dels vaïxya va començar a erosionar l’imperi de les altres dues castes superiors fins a tant d’usurpar-li el poder material, de negar tot poder espiritual, i de provocar un lent canvi de mentalitat en benefici d’una nova espiritualitat vaïxya que s’enrocava en el materialisme. D’aquesta manera hem d’entendre la importància espiritual i ideològica de la reforma protestant tal com l’expliquen Weber, Taylor o Gregory en les seves respectives obres sobre capitalisme, religió i secularisme.

Que Jeff Bezos i l'elit neoliberal global siguin de la natura del txandala és un exemple de la degeneració social i espiritual que s’ha operat d’ençà la subversió primordial.

Les grans revolucions modernes fins al 1848 són marcades per l’esperit del vaïxya—la burgesia. Havent subvertit l’ordre jeràrquic i harmònic de la natura social, el vaïxya havia obert la porta a la seva pròpia destrucció. La imatge paradigmàtica del vaïxya en aquesta etapa és la del bourgeois conquérant, l’artífex de les revolucions burgesa i industrial i de la destrucció del vell món feudal—que a Europa era l’equivalent cristià decadent i adulterat al món de les castes indoàries. A partir del 1848, l’espectre que ja havia emergit el 1789 amb els hébertistes i els sans-culottes, va erigir-se com el nou disruptor de l’ordre que els vaïxya estava construint. Els xudra, els laboratores medievals que havien estat forçats a la proletarització per les revolucions de la burgesia i la seva indústria, van radicalitzar el viratge vers el materialisme. La conseqüència directa va ser la radicalització al seu torn de dues idees que havien aparegut en la subversió vaïxya: democràcia i socialisme. L’apòstol d’aquest materialisme radical va ser Karl Marx i la seva escola de pensament del socialisme científic.

El marxisme i, posteriorment, el marxisme-leninisme van obrir el camí al que Nietzsche va considerar de ser directament l’essència de les religions txandala (cristianisme i judaisme) encarnada en la modernitat materialista. Amb tot, hem de discrepar parcialment amb Nietzsche. El marxisme-leninisme és el materialisme radical i dissolutiu del que el varna dels xudra transformat en proletariat ha imaginat en tant que Home Nou, i democràcia i igualtat absolutes. Si bé que tota la ideologia txandala és present en el socialisme, l’impuls nihilista encara no hi és dominant: el socialisme destrueix però també construeix.

La Guerra Civil Europea i el sistema de la postguerra d’ençà 1945 van abocar definitivament l’home modern a ser dominat per la no-casta dels txandala, sobretot a partir del 1968. El nihilisme i el que Freud anomenaria todestrieb—la pulsió de mort—es van ensenyorir d’Occident. Tot es troba en constant procés de destrucció: no es pot construir res perquè hem d’estar permanentment adoptant una idea nova. No hi ha temps de construir perquè només maldem per destruir. La successió ràpida d’idees i coses fa que absolutament tot sigui perible i no tingui cap mena de valor—ni espiritual, ni material tampoc.

La Guerra Civil Europea i el sistema de la postguerra d’ençà 1945 van abocar definitivament l’home modern a ser dominat per la no-casta dels txandala.

Així, un Jeff Bezos construeix, sí, però la seva construcció és merament l’acumulació—el germen txandala que va penetrar de bon inici en la pèrdua de virtut espiritual del vaïxya. L’estabilitat i perennitat de les coses—base de tota dimensió espiritual autèntica—és substituïda pel canvi i la destrucció constants si això serveix per poder acumular més. En aquesta tirania quantitativa se sacrifica tot el que es trobi per davant: objectes, idees i homes. El nihilisme s’absolutitza i es cronifica. El lifestyle es converteix en la nostra única expressió vital permesa. Un Bezos va adoptant les darreres idees més depuradament txandala si això li permet d’acumular més. És per això que hem pogut veure com les elits occidentals i tota la satrapia del món corporatiu han abraçat el maoisme destructor i nihilista del Black Lives Matter i els dits antifa. La irrupció de les xarxes socials amb la seva immediatesa i glorificació de la massa no han fet altra cosa que accentuar la degeneració txandala. Tot ens empeny a ser txandala i a no poder-ne escapar de cap manera.

Aquesta és una explicació nietzschiana i espiritual de la decadència d’Occident i del sistema de 1945. Explica la fi del comunisme i el bloc del Pacte de Varsòvia, l’ascens i domini en solitari del neoliberalisme globalitzador i la fallida de tot el sistema de 1945 amb la gran recessió de 2008 i la crisi del coronavirus de 2020. En l’exercici de la història hi ha la veracitat documental i l’anàlisi intel·lectual; en l’explicació espiritual hi ha la clau del coneixement autèntic i superior al dellà de la migradesa de la nostra existència imposada per la contingència sensible i la tirania de la modernitat materialista i de l’esperit del txandala.

Números:

Borja Vilallonga

Borja Vilallonga va ser editor fundador d'Esperit. Investigador a la Universitat de Newcastle, és doctor en història per l'EHESS de París i ha treballat a Columbia University i a New York University.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.