Terra, sang i propietat

La relació amb la terra és un dels fonaments de l’ésser de tota comunitat. A Catalunya, aquesta relació penja d’un fil.

Terra, sang i propietat

La relació amb la terra és un dels fonaments de l’ésser de tota comunitat. A Catalunya, aquesta relació penja d’un fil.

En passats articles publicats a Esperit, Marc Comerma reflexionava sobre la propietat i el món modern i Marc Maynou ho feia sobre la relació entre aquesta i la ciutadania. Fins al darrer segle, la propietat al nostre país havia estat tradicionalment en mans de catalans. La crisi del 2008 i la del 2020, agreujant la precària situació anterior, ha eradicat la propietat catalana de Catalunya. El somni de Macià de la casa i l’hortet, del català partícip i tenidor d’un bocí del seu país, s’esvaeix a marxes forçades davant els processos de dissolució, massificació i uniformització de la modernitat.

D’ençà que els humans van passar de nòmades a sedentaris, però ja abans, ha existit una íntima relació entre la propietat de la terra i els seus habitants. Els grups humans pertanyen a uns indrets, a la seva tribu, a la seva família—fins i tot en el cas dels huns, els mongols o d’altres pobles sense establiment fix. Tots necessitem un lloc, a nivell individual i com a grup, al qual puguin anomenar llar. La pèrdua del caliu, la certesa, l’estabilitat i la seguretat d’una llar, també nacional, causa una angoixa existencial profunda. Sense arrels, ni orígens, ni records, esdevenim mers cossos que vaguen sense rumb en la intempèrie.

La modernitat ha trinxat les comunitats del món per convertir-nos a tots en suposats «ciutadans del món» o «humans»—però en realitat ens ha arrabassat els trets que ens distingien dels animals.

A Catalunya no hi ha 7,5 milions de catalans, sinó que s’hi barregen la comunitat autòctona, castellans i una miríada de grups de diverses procedències, religions, costums, tradicions i llengües. A diferència de la pluralitat de les grans polis imperials de l’antiguitat, la tendència avui és l’aiguabarreig i la transformació de tots en una massa grisa sense ésser. La nul·la relació amb la terra i els seus morts ha permès l’existència d’un magma amorf, desarrelat i mal·leable de persones sense context, vincles o destí. La modernitat ha trinxat les comunitats del món per convertir-nos a tots en suposats «ciutadans del món» o «humans»—però en realitat ens ha arrabassat els trets que ens distingien dels animals. Els processos dels darrers segles han acabat per igualar-nos i fer-nos intercanviables, simples mercaderies prestes per circular en el pla llis que ha esdevingut el món.

La propietat a Catalunya ha estat i ha de ser dels catalans. Cada pam de la nostra terra va ser conquerit i defensat amb la sang dels nostres avantpassats. Sinó, no hi seríem, o seríem tota una altra cosa. Cada camí i cada pedra té la seva història. Si les muntanyes, els rius, les poblacions i les valls de la nostra terra estan batejades per la nostra llengua, és perquè són les nostres. Estats com la Xina o Israel ho tenen claríssim, i restringeixen o directament veten l’accés a la propietat als estrangers. En canvi, a la Catalunya del segle XXI la terra és una mercaderia més, una mera quantitat, presta a ser venuda al millor postor per una xifra més o menys gran de diners. És signe de poble derrotat i captiu que d’altres puguin mercadejar amb el que ens és més preuat. Mentre els propis catalans anem perdent accés al que ens és propi, grans grups i empreses internacionals sense rostre se n’apropien per exprimir-ne fins al darrer cèntim.

El Born o la Barceloneta, part del cor de Barcelona, poden ser prostituïts per fons d’inversió estrangers pel gaudi de turistes que no tenen res a veure amb el nostre país. A l’Aeroport del Prat, anuncis llaminers expliquen als acabats d’aterrar que entrant al portal publicitat poden fer realitat el seu somni d’adquirir una propietat al país. Una part de nosaltres és a l’abast de qui tingui prou diners per comprar-la. Mallorca i tota la costa del País Valencià, però també el Rosselló, han esdevingut parcs temàtics del turisme i la segona residència. La terra dels nostres avantpassats ha estat venuda i desfigurada pel diner, i va camí de deixar de pertànyer-nos.

Si la terra s’omple de gent que li és aliena, es crea un buit i es trenca una continuïtat amb el que dóna sentit a l’existència humana.

La relació entre sang i terra, entre el poble que la viu, la treballa, la gaudeix, la té i la conserva és un dels elements que dinamitza i anima una pàtria. Si els catalans perdem la relació amb la nostra terra i aquesta deixa de ser-nos pròpia, s’apaga una llum i es mor una part del que som. Si la terra s’omple de gent que li és aliena, es crea un buit i es trenca una continuïtat amb el que dóna sentit a l’existència humana. El sentit el dóna el fet d’ésser en tant que s’és part d’alguna cosa que transcendeix, que supera l’individu. A l’àrea metropolitana de Barcelona, però cada cop més a totes les capitals de comarca, les riuades de la globalització omplen els carrers de gent que s’està, però que no és ni serà mai, perquè demà podria estar-se a una altra banda.

Davant la dissolució de Catalunya, que no es tan diferent de la que està patint gran part d’Occident, només ens resta l’afirmació d’aquells valors perennes, d’aquells principis que han sostingut sempre qualsevol comunitat. A Catalunya, aquesta afirmació només es pot basar en la catalanitat total, defensada en tots els ordres de la vida. La tinença de la terra és un dels fonaments d’una comunitat forta, capaç de transcendir els mers individus que la componen i perllongar-se en el temps. Sense possessió de la terra i la unió amb ella es produeix una ruptura que condemna a mort una comunitat. El procés ha avançat i l’espasa del desarrelament penja amenaçadora. Catalunya serà dels catalans o ben aviat deixarà de ser.

Números:

Frederic J. Porta

Frederic Porta és editor de la revista Esperit. Politòleg i historiador, és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en el pensament polític contemporani.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.