Sumari: Volum 2, Número 32

Sumari del volum 2, número 32 de la revista Esperit, amb articles sobre política i cultura de Toni Babia, Eudald Calvo, Marc Comerma, Oriol de Marcos, Marc Maynou, Frederic J. Porta i Guillem València.

Sumari: Volum 2, Número 32

Sumari del volum 2, número 32 de la revista Esperit, amb articles sobre política i cultura de Toni Babia, Eudald Calvo, Marc Comerma, Oriol de Marcos, Marc Maynou, Frederic J. Porta i Guillem València.

En el trenta-dosè número del segon volum d'Esperit reivindiquem el dinamisme de la classe mitjana, critiquem l'independentisme woke, apostem per una nova actitud davant la vida, dissertem sobre la formació dels nous lideratges, denunciem la mediocritat de la classe funcionarial, descrivim com concebien els legionaris els militants d'Estat Català, fem valdre la família i prosseguim amb la sèrie sobre nacionalisme i modernitat.

Toni Babia analitza el desballestament actual dels pobles. La depauperació de les classes mitjanes, sobretot a Catalunya, ha acabat per fer desaparèixer el mecenatge, les arts i la cultura. Mentre en els països colonitzats l’esquerra era el garant de la defensa del poble, a l’Occident aquesta és còmplice de la seva submissió.

Eudald Calvo ressegueix com, després del fracàs post-referèndum, Catalunya ha caigut als braços de l’independentisme woke. El discurs independentista actual està centrat en abraçar totes les causes però no pas en fer avançar nacionalment el país. Davant l’independentisme woke, n’està sorgint un altre.

Marc Comerma diferencia dues maneres d’entomar la vida: la tibantor o la laxitud. La primera reclama fer-se digne i responsable de la pròpia llibertat. La segona ens relega a una presó de conformisme i comoditats impostades. El sentit majoritari dels occidentals ens desplaça cap al segon escenari, motiu pel qual la nostra civilització s’arrossega cap a la decadència.

Oriol de Marcos argumenta que, tal com els tres grans presidents catalans del segle passat van demostrar la seva efectivitat i els seus dots de lideratge abans d’arribar al poder, un futur líder transformador emergirà probablement del món de l’empresa, un dels pocs racons on els catalans encara podem assolir l’èxit.

Marc Maynou relata el joc entre estat i empreses multinacionals, plantejant així que el Minotaure necessita mantenir-les preses però sense arribar a ofegar-les prou per a què marxin. Alhora, els vastos recursos de les multinacionals permeten capturar el gran talent, i la funció pública queda ocupada per mediocres.

Frederic J. Porta resumeix la idea del legionari d’Estat Català. Amb la seva constitució el 1922, la primera organització nítidament separatista de la història moderna de Catalunya culminava una llarga evolució ideològica. El nou tipus de jove català que proposava havia de ser un legionari per la causa, com ho havien estat els màrtirs d’Irlanda de l’Aixecament de Pasqua de 1916 ençà.

Guillem València reflexiona sobre la idea i institució de la família, i el paper que juga a la guerra cultural. Partint de les reflexions de G.K. Chesterton sobre la defensa de la família en la modernitat, l’autor analitza quin ha estat el recorregut del concepte en la història del pensament i al país i, a la fi, vindica la seva vigència i exhorta per la seva defensa.

Marc Comerma i Frederic J. Porta publiquen la quarta entrega de la sèrie sobre nacionalisme i modernitat. Molts autors han vist en Fichte les llavors de l’anarquisme, el liberalisme, el democratisme, el republicanisme, el socialisme, el comunisme i moltes de les grans idees modernes i postmodernes, com l’autarquia, el racisme, el totalitarisme o l’economia planificada, però també la idea d’una realitat totalment subjectiva.

Números:

Revista Esperit

Perfil de l'equip editorial de la revista Esperit.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.