Sumari: Volum 2, Número 30

Sumari del volum 2, número 30 de la revista Esperit, amb articles sobre política i cultura d'Albert Ferrer, Eudald Calvo, Marc Comerma, Marc Maynou i Frederic J. Porta.

Sumari: Volum 2, Número 30

Sumari del volum 2, número 30 de la revista Esperit, amb articles sobre política i cultura d'Albert Ferrer, Eudald Calvo, Marc Comerma, Marc Maynou i Frederic J. Porta.

En el trentè número del segon volum d’Esperit, l'especial d'estiu i l’últim abans de l’aturada d’agost, reivindiquem l’essència del Romanticisme, versem sobre la mort de la mà de Heidegger, resseguim els orígens de l’igualitarisme modern, desmuntem els mites fundacionals espanyols, apostem per a la conformació d’un nou separatisme i exposem les crítiques de De Maistre a l’obra de Rousseau.

Albert Ferrer argumenta la complementarietat dels moviments filosòfics i culturals de la Il·lustració i del Romanticisme. El projecte il·lustrat de pensadors com Kant es va veure coronat pels anhels del geni romàntic durant el segle XIX. Contra els horrors del segle XX, la suma de tots dos moviments ofereix al segle XXI una síntesi filosòfica renovelladora.

Eudald Calvo repassa l’aproximació existencial a la mort de Martin Heidegger, que ens la fa entendre alhora com un punt clau en la vida, però també com quelcom que acompanya a l’home al llarg de la seva existència. Per això, des del punt de vista de Heidegger, cal repensar la manera de viure a partir de la presa de consciència de la realitat de la mort.

Marc Comerma ressegueix els orígens del concepte d’igualtat. El cristianisme va revolucionar la concepció de l’home amb l’imago Dei, el qual trencava amb la visió aristocràtica i desigual de l’antiguitat clàssica. Tanmateix, no va ser fins al segle XVIII que els filòsofs de les Llums pervertiren la seva essència moral i religiosa per fabricar un artefacte ideològic d’una potència destructora incommensurable.

Marc Maynou cavil·la sobre els moments considerats com a fundacionals per part del nacionalisme espanyol, desmuntant alguns dels principals tòpics que pretenen retrotraure l’existència de la suposada nació espanyola en el passat. En el procés, destapa com aquesta no és més que la forma que prèn la nació castellana durant la modernitat, i com aconsegueix reduir a nacionalitats o expressions regionals alguns pobles de la Península i no a d’altres.

Frederic J. Porta repassa la història del secessionisme català modern, de 1891 a 2017, en els seus tres moviments. El fracàs del Procés i de la seva cultura, personalitats i idees obliga a replantejar el secessionissme (separatisme, independentisme o sobiranisme) en un quart moviment.

El mateix autor sintetitza la contestació de Joseph de Maistre a les idees de Jean-Jacques Rousseau. Com a catòlic i tradicionalista, de Maistre va construir una filosofia de l’autoritat per respondre als jacobins. De Maistre va ser un dels primers autors en reconèixer la dimensió religiosa de la Revolució Francesa, i en cercar les causes profundes d’aquesta en la Il·lustració.

Números:

Revista Esperit

Perfil de l'equip editorial de la revista Esperit.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.