Objectivitat i antipolítica liberals

L’objectivitat és un dels instruments i enganys més perversos de la tirania liberal materialista per alienar i anorrear el que realment som.

Objectivitat i antipolítica liberals

L’objectivitat és un dels instruments i enganys més perversos de la tirania liberal materialista per alienar i anorrear el que realment som.

Pot semblar que en la vida quotidiana no trobem ni objectivitat, ni antipolítica—això són teories i falòrnies, paraulotes vanes per fer-se l'interessant. La negació es torna absoluta quan s'empra l'etiqueta de liberal perquè, com tothom sap, el liberalisme no existeix tot essent el sistema que ens domina. Breu, donem per bona la realitat que ens envolta. Acabem fent les coses i actuant d’una determinada manera perquè és normal que ho fem així. Fins i tot quan ens rebel·lem contra aquesta normalitat, acabem actuant segons els paràmetres dictats per aquesta determinada manera. La determinada manera és la ideologia. Sota la tirania de la modernitat i el materialisme, res ni ningú s’escapa de la ideologia. Vivim en la paradoxa que solament amb l’adopció d’una mirada ideològica podem comprendre l’abast total de la ideologia. I, des d'aquesta renovada mirada, aleshores podem combatre la normalitat que ens és imposada.

En aquest sentit, la mirada ideològica xoca frontalment amb la pràctica o defensa d’una objectivitat pura. Per a l’objectivitat, no hi ha mirada ideològica possible perquè es pot elaborar un discurs que sigui objectiu, és a dir, incontestable, infal·lible, inamovible, imparcial, neutre, demostratiu, empíric, natural. En aquesta objectivitat que ressona a veritat, la centralitat és per a l’objecte, quantificable i mesurable. Si se surt d’aquest paradigma, no és objectiu i, per tant, no és cert: és l’opinió, vici oposat a l’objectivitat. Però els avenços objectius en l’opinió han permès que avui el liberalisme la revesteixi d’objectivitat. Es tracta d’una opinió quantificable i elevada al rang objectiu. Els possibles lectors del Financial Times sabran exactament a què em refereixo si han mai llegit un article de Simon Kuper o Pilita Clark.

En aquesta objectivitat que ressona a veritat, la centralitat és per a l’objecte, quantificable i mesurable.

Una societat que es regeix per l’objectivitat liberal té fermesa en l’absolut de l’objecte per sobre del subjecte. L’objecte és virtut, el subjecte és vici. Així, desterrats ideologia, subjecte i el seu pensament, es pot establir un govern en el qual prevalguin criteris de drets, equitat i emprenedoria—ja ni parlem de la tríada fundacional i revolucionària del liberalisme, la llibertat, igualtat i fraternitat perquè no són objectius. En darrer terme, la primacia de l’objecte ho reïfica tot: tot i tothom es converteix en objectes. Les garanties democràtiques i del benestar, passades pel sedàs de la tecnologia burocràtica, anihilen el que podia quedar del subjecte; ara és un número, és quantificable. En realitat, el subjecte ja s’havia convertit en un objecte el dia que va passar a mesurar-se i a quantificar-se segons el preu de la seva força de treball.

I de l’objectivitat liberal se’n deriva l’antipolítica liberal.

Els partits polítics i els respectius governs han renunciat a la ideologia perquè renuncien al conflicte. La ideologia són els altres. I si hi ha d'haver una ideologia, en trien una que serveixi excelsament el sistema, com el maoisme actual. Existeix el conflicte quan hi ha oposició d’idees i subjectes. Què es pot oposar quan no hi ha ideologia i els subjectes han estat substituïts per programes electorals de gestió quantificable i mesurable o per iniciatives d'acció social de les grans multinacionals? Hi ha unanimitat i, en el paradoxal terreny ideal de l’objectivitat, solament cal administrar. Diversos autors ho han batejat com la postpolítica. Sempre he preferit de parlar d’antipolítica: amb la ideologia i el conflicte negats, vivint encara amb la idea que el coronavirus i la fallida del sistema de postguerra no han ocorregut, la política s’anorrea i es neutralitza de manera… quantificable i mesurable. El subjecte es nega perquè es neguen els interessos propis i s'entronitza el fals consens—és el pacte tàcit i invisible que evita el conflicte d’idees. Mentre els governs gestionen i apliquen aquella ideologia que tenen i que alhora neguen, es crea la sublim distracció d’un fals conflicte amb les seves psicoregles, simbolismes i estudiades emotivitats—novament, el maoisme. La neurosi perfecta. En tant que fals conflicte, no canvia res. Així el govern i l'ecosistema de multinacionals continuen gestionant i aplicant polítiques objectives.

Enfront d'aquest capitalisme neoliberal, cal reconquerir el subjecte i el que li és propi, la subjectivitat.

L’objectivitat liberal se sent i se sap superior perquè en el fons és millor i és etern. La paradoxa és que ser millor i etern són una qualitat, no una quantitat. En qualsevol cas, la qualitat és essencial en aquest sistema objectiu i quantificable. La qualitat recau en l’objecte: la ideologia capitalista que és el (neo)liberalisme no podia organitzar-se altrament. L'obsessió nihilista per l'acumulació de capital del txandala ha acabat cosificant de manera efectiva tot el que fem i pensem. Amb tot, perquè pensem i per tant som—per modern que sigui mai es podrà vindicar prou les meditacions cartesianes—ens sabem subjectes. Hem acabat inundats d’objectes, consumits per objectes, cosificats, i alienats. Enfront d'aquest capitalisme neoliberal, cal reconquerir el subjecte i el que li és propi, la subjectivitat. Amb la ideologia recuperem la idea del conflicte. Hi ha conflicte perquè hi ha subjectes. En el fons, l’objectivitat és un dels instruments i enganys més perversos de la tirania materialista per alienar i anorrear el que realment som.

Números:

Borja Vilallonga

Borja Vilallonga va ser editor fundador d'Esperit. Investigador a la Universitat de Newcastle, és doctor en història per l'EHESS de París i ha treballat a Columbia University i a New York University.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.