Marcs mentals

Els frames són estructures mentals que donen forma a la manera com veiem el món.

Marcs mentals

Els frames són estructures mentals que donen forma a la manera com veiem el món.

«Els frames són estructures mentals que donen forma a la manera com veiem el món. De resultes, donen forma a les metes que perseguim, als plans que fem, a la manera com actuem, i a què compta com a resultat bo o dolent de les nostres accions. En política, els nostres frames donen forma a les polítiques socials i les institucions que formem per dur a terme polítiques. Canviar els nostres frames és canviar tot això». Al seu No pensis en un elefant (2004), George Lakoff es va proposar de dotar els progressistes d’estratègies per contrarrestar el que, segons defensava, havien estat quaranta anys d’hegemonia discursiva dels conservadors als Estats Units.

Els frames, en anglès marcs mentals o marcs conceptuals, són claus en el llenguatge. «Els frames no es poden veure o sentir. Són part del que els científics cognitius anomenem “inconscient cognitiu”—estructures en els nostres cervells a les quals no podem accedir conscientment, però sí podem entendre per les seves conseqüències. La manera com raonem i el que compta com a sentit comú està fet d’inferències insconscients, automàtiques i senzilles que sorgeixen dels nostres frames inconscients».

«Tots els mots es defineixen en relació a frames conceptuals. Quan sents una paraula, el seu frame (o conjunt de frames) s’activa en el teu cervell».

Les categories a través de les quals percebem la realitat són importants i s’entrelliguen, però també varien. Pel seu anàlisi, Lakoff beu de Les paraules i les coses (1966) de Michel Foucault. En la seva obra, el filòsof francès conceptualitzava l’epísteme o «estructura epistèmica», definida com a «conjunt de relacions que existeixen en una determinada època entre les diverses ciències», o «diversos discursos», i que conformen el substrat del qual creixen les diverses idees d'una època. Es tracta d'un entramat inconscient, o d'una estructura oculta, que es reflecteix arreu. Així, en cada època han existit epistemes diversos, és a dir, diversos paradigmes o maneres de conèixer, saber, representar, fer, anomenar, crear, investigar i pensar.

A partir de Descartes i el seu cogito ergo sum, el subjecte ha anat prenent una importància tan creixent com inèdita en el seu acostament a la realitat, a l’objecte.

Reframing, reformular els marcs mentals, és, per tant, un dels requisits d’una política o d’una acció cultural transformadora. Ni nacionalistes ni conservadors són capaços de vèncer avui en els debats perquè empren els marcs mentals i el llenguatge dels seus adversaris. Fins i tot acaben convertint-se en una pura negació o en la caricatura que fan d’ells els seus oponents. Juguen fora de casa i amb les regles del rival a cada ocasió. Moltes vegades, els conservadors rebutgen la importància de la lectura i el pensament, de la generació d’idees. Moltes vegades, no són conscients de la genealogia de les idees que defensen, ni tampoc dels marcs mentals amb els que pensen—i les seves implicacions profundes.

D’aquí la importància que han donat sempre els progressistes al llenguatge, i l’actual ús intensiu de mots com «normal», «normatiu», «normalitzar», «empoderar»—o la miríada de neomots acabats en «fòbia»—, que alguns dins el nacionalisme comencen a utilitzar. Agafar conceptes i termes d’altres marcs mentals hi acaba per vincular el propi pensament, talment com una cadena lògica. «Com el llenguatge activa frames, escriu Lakoff, es requereix un nou llenguatge per a nous frames. Pensar diferent requereix parlar diferent».

Lakoff contraria la idea que els humans realitzem tries a través de la racionalitat i dels fets objectius. «Sabem per la ciència cognitiva que la gent no pensa així. La gent pensa en frames. [...] Per ser acceptada, la veritat ha d’encabir-se en els frames de la gent. Si els fets no encaixen amb un frame, el frame roman i els fets hi reboten». La manera d’aproximar-nos a la realitat, la mentalitat, és indissociable del poder. Com defensava Foucault, el saber és poder.

Reframing is social change.


Números:

Frederic J. Porta

Frederic Porta és editor de la revista Esperit. Politòleg i historiador, és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en el pensament polític contemporani.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.