La llavor d'Albió (II)

Les sèries americanes entretenen a la població mundial amb la seva trivialitat, però contenen un profund missatge ideològic, ètic i moral.

La llavor d'Albió (II)

Les sèries americanes entretenen a la població mundial amb la seva trivialitat, però contenen un profund missatge ideològic, ètic i moral.

Als Estats Units d’Amèrica, la dècada de 1990 ens és presentada com una època daurada, probablement de forma parcialment encertada. Lluny de la turbulència social dels seixanta, de les crisis del petroli dels setanta i de les raneres de la Guerra Freda dels vuitanta, els anys noranta presenten l’aparença d’un oasi d’estabilitat social i prosperitat econòmica. La URSS, antagonista sistèmic per antonomàsia, col·lapsa de la nit al dia. La Tercera Revolució Industrial—transistors, circuits integrats, ordinadors personals, Internet—es desplega amb intensitat. La bombolla de les empreses puntcom dispara els mercats financers. Cap estat del món pot fer front als Estats Units, i després d’una breu recessió a principis de la dècada, el PIB creix de forma sostinguda.

Tanmateix, no tot són flors i violes per a la superpotència solitària. La Primera Guerra d’Iraq (1990-1991) enfronta els EUA amb un dels exèrcits més potents del moment. Durant aquesta dècada, els EUA i la OTAN intervenen en diferents graus en diversos estats del món: Somàlia, Haití, la República Srpska, Afganistan, Sudan, Sèrbia. A l’interior del país, el conflicte bull: el 1992, les tensions ètniques esclaten a Los Angeles en el que en anglès es coneix com a «avalots racials». El 1993, al municipi texà de Waco, les forces de seguretat nord-americanes calen foc a les instal·lacions de la secta de David Koresh, provocant 83 víctimes civils. El 1995, Timothy McVeigh i Terry Nichols col·loquen una furgoneta bomba en un edifici federal d’Oklahoma, provocant 168 morts i més de sis-cents ferits. En paral·lel, Ted Kazcynski, l’Unabomber, envia quatre paquets-bomba entre 1993 i 1995, després d’anys d’inactivitat. Mentre que l’«epidèmia del crack» minva, una de nova pren el seu lloc: l’«epidèmia dels opiacis», present encara als nostres dies.

El mateix dia que els avions de la OTAN bombardejaven un tanc serbi als Balcans, als EUA s'estrenava la sèrie Friends

No obstant, la imatge de la dècada al cinema és diametralment oposada a la realitat interior i exterior del país. Si als anys 1950 i 1960 els westerns captiven les audiències, i als 1980 reneix el cinema negre i policíac—així com la ciència ficció i la distòpia—, els anys noranta estan caracteritzats per les sitcoms i la comèdia adolescent. El 22 de setembre de 1994 s’estrena la sèrie Friends, el mateix dia que, als Balcans, els avions de la OTAN bombardegen un tanc serbi. El 1999 ocorre quelcom similar: mentre que les bombes de la OTAN cauen sobre la ciutat de Belgrad entre els mesos de març i juny, als EUA, a principis de juliol, s’estrena el clàssic de les comèdies adolescents, American Pie.

Friends, Married with Children, Seinfeld, El Príncep de Bel-Air, Melrose Place; totes aquestes sèries presenten característiques similars i tenen punts en comú. Principalment, les tensions internes i externes del país són completament absents de la pantalla. Els protagonistes són, majoritàriament, professionals liberals o fills d’aquests, integrats en la vida rutinària de l’«American Way of Life». La multiculturalitat o la diversitat sexual es presenten com l’estàndard, més aviat una font d’humor que no pas de tensions. La vida professional o laboral és absent o anecdòtica i els infortunis econòmics acostumen a presentar un caràcter jocós, sovint essent conseqüència dels errors del personatge.

El que es presenta com una representació trivial de la vida quotidiana, rutinària i estàndard, és, en realitat, una perspectiva amb una profunda càrrega ideològica i èticomoral

Ja sigui a la metròpolis cosmopolita i atapeïda o als suburbis benestants de cases unifamiliars amb jardí, cada entrega presenta algun tipus de qüestió dramàtica o problema ètic, que generalment es resol de forma còmica al llarg del capítol. En el transcurs de les sèries, s’aborden les «qüestions d’interès polític» per al públic americà: des de la tinença d’armes fins al matrimoni homosexual, passant per l’ecologisme, la maternitat o el paper de la religió cristiana a la societat. La tendència general de les sèries és progressista, i els personatges amb idees alternatives apareixen caracteritzats com a irracionals, fanàtics, o senzillament malvats. La promiscuïtat es troba acceptada, així com els mantres d’«aprofitar els anys de joventut» i de «gaudir dels bojos anys d’universitat». El que es presenta com una representació trivial de la vida quotidiana, rutinària i estàndard, és, en realitat, una perspectiva amb una profunda càrrega ideològica i èticomoral.

Qualsevol persona viva durant el desballestament dels estats socialistes de l’Europa de l’est pot testimoniar quin va ser l’impacte de les sèries americanes als seus respectius països. Els televisors mostraven que els joves americans vivien en apartaments espaiosos en ciutats cosmopolites i plenes d’activitat, mentre que les famílies gaudien de les seves cases unifamiliars amb jardí. El contrast amb la depressió econòmica, l’ascens de les màfies, la corrupció política i la conflictivitat social dels espais post-soviètics era evident. El model de societat albirat en la pantalla esdevenia el millor referent polític al qual acostar-se. Les sèries, lògicament, no representen la vida quotidiana de la major part de la població americana. De forma més o menys volguda, aquestes produccions eduquen la població pròpia en un sistema de valors—benpensar versus malpensar—alhora que, de Kolkata a Kinshasa, ofereixen una visió idealitzada del sistema políticoeconòmic ianqui. Clarament, el cinema americà és una eina ideològica que ajuda a preservar l’hegemonia cultural dels EUA.

En els darrers 30 anys, la temàtica de les sèries pot haver canviat, però l’efecte és el mateix. Fins i tot els nostres lectors més joves podran recordar la sèrie How I Met Your Mother, estrenada l’any 2005. Si bé el protagonista principal, Ted Mosby, es dedica a cercar de totes les maneres possibles una parella amb la qual casar-se, el personatge més emblemàtic és sense dubte Barney Stinson. Aquest darrer es dedica a empescar-se tot tipus d’enganys, juguesques i disfresses per aconseguir endur-se tantes dones com sigui possible al llit. En el context actual de Revolució Cultural, aquesta sèrie és absolutament inconcebible: Stinson seria titllat de masclista, promotor de la «cultura de la violació», i la sèrie criticada per l’absència de personatges no blancs i no heterosexuals.Finalment, en els darrers anys han proliferat sèries com Dear White People (2017) o Sex Education (2019) que, com de ben segur diria algun crític de ploma fàcil, «exploren temàtiques com el racisme institucional o la diversitat sexual». En general, la línia políticoideològica, aquesta vegada, és la característica de l’anomenat «feminisme de tercera onada», originat, promogut i ampliat en les universitats americanes i aparentment abraçat per l’establishment ianqui.

El lector haurà, doncs, de prevenir-se davant la següent escomesa del sistema de projecció cultural nord-americà. Aquesta vegada, igual que en l’anterior, el que es presenta senzillament com a oci, com a quelcom «neutral», és en realitat un vehicle de propaganda de l’hegemon mundial. I els zoomers, que, com hem comentat anteriorment, «no miren la tele» però visionen de forma rutinària aquelles sèries que els algorismes els suggereixen, són els més susceptibles de convertir-se, de forma subreptícia, en guàrdies rojos o tonton macoutes.

Números:

Marc Maynou

Marc Maynou és editor de la revista Esperit. Doctor en història econòmica per la Universitat de Barcelona, centra la seva recerca en l'àmbit de la història ambiental.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.