L’humor en temps de còlera (II)

Reglamentar ideològicament l’humor és la millor manera d’enfonsar-lo.

L’humor en temps de còlera (II)

Reglamentar ideològicament l’humor és la millor manera d’enfonsar-lo.

En el primer lliurament d’aquesta sèrie dedicada a l’humor vam examinar succintament la complexa relació que mantenen l’humor i la moral. Una unió que darrerament s’ha tornat especialment convulsa a causa de l’ensorrament de la moral cristiana tradicional i l’auge de noves doctrines ideològiques moralitzants; instal·lades principalment en els sectors progressistes. En els tortuosos intents per implantar-se, aquesta nova moralitat s’oposa a la llibertat humorística perquè és capaç de revelar els elements absurds i quimèrics dels seus plantejaments.

Per reprendre el fil on el vam deixar suspès la setmana passada, exposarem els intents dels nous guardians de la moral per reglamentar i sotmetre la comèdia a la seva voluntat. Amb l’objectiu de preservar determinats col·lectius o temes sagrats, l’humor—reclamen—ha d’exercir-se «de baix cap a dalt». Un requeriment com aquest implica que només es pot fer sàtira o burla des d’una condició subalterna. Les proclames d’aquesta índole cerquen de convertir l’humor en una eina per fer «justícia social»; és a dir, posar-lo al servei de fins estrictament polítics. Els problemes es manifesten quan s’intenta definir quin és l’ideal de justícia social que s’ha d’assolir. Ni entre els predicadors que més la reivindiquen hi ha un consens clar. No obstant això, la indefinició en els objectius polítics concrets no els impedeix de reconèixer, en una visió més general i difosa, els seus adversaris.

Condicionats per una sèrie d’estereotips ideològics, el magma dominant entre el progressisme cultural tendeix a entendre les relacions socials d’una manera mecànica, estructurada i monolítica. La societat, partint del sistema de comprensió en el qual es basen, pot dividir-se en una sèrie de correlacions imprecises entre opressors i oprimits. Així entenen, per exemple, les relacions entre home i dona, heterosexualitat i homosexualitat, rics i pobres, blancs i negres o adultesa i infantesa. Una llista que es pot allargar i enrevessar tant com hom vulgui esprémer les teories de la interseccionalitat. Al capdavall, aquesta cosmovisió advoca que les identitats socials es fonamenten en jerarquies injustes i, per tant, fer-ne comèdia al respecte significa perpetuar una tirania. Qualsevol excusa és vàlida per alimentar l'anhel adolescent de revolta permanent.

Aquest fenomen seria anecdòtic i extravagant si es limités a les escasses esferes d’influència que dominen aquests fanàtics maoistes.

Aquest fenomen seria anecdòtic i extravagant si es limités a les escasses esferes d’influència que dominen aquests fanàtics. Lamentablement, la seva presència en els cercles acadèmics i mediàtics ha permès la penetració i el crèdit de bona part del seu ideari en el conjunt de la societat. Paral·lelament, imitant les formes d’institucions terminals com l’Església i la Corona, puneixen amb la «llei tova» les injúries o ofenses que puguin rebre les seves postures. A tall d’incís, és interessant d’observar com actualment conflueixen els rebots de dues morals decadents, una d’aspecte tradicional en ple declivi una altra de postmoderna en plena expansió. El símbol de la decadència que acompanya a ambdues és la manca d’ímpetu i valor propi, car només aconsegueixen certa adhesió per mitjà de la reprovació i la brugola.

De tota manera, la degeneració del bloc postmodern no s’ha de confondre amb una mostra de feblesa, ans al contrari. La seva capacitat per reprimir determinats discursos i ajustar-los a la correcció política es troba en el seu punt més àlgid. Les conseqüències d’aquesta imposició són palmàries. Actualment, sobre els humoristes penja una espasa de Dàmocles que els adverteix dels límits de la tolerància. Un error de càlcul els pot fer perdre el lloc de feina i adjudicar-se per sempre l’etiqueta de racistes, masclistes, trànsfobs o classistes. La comèdia mainstream, de tendència majoritària, fa temps que incorpora aquest cosset invisible. Els programes d’entreteniment, vinyetes, monòlegs o shows, profusament sarcàstics i mordaços quan es tracta de criticar determinats aspectes considerats normals o tradicionals, resten muts davant d’alguns despropòsits de l’agenda política progressista. Novament, aquesta seria una qüestió marginal si les transformacions de la nostra societat passessin inadvertides en el debat públic, però aquest no és el cas. Les tensions que està provocant el desballestament de la realitat existent, les quals podrien alliberar-se i estovar-se per mitjà de l’humor, són reprimides i tractades d’inoportunes.

Aquest empobriment i desencís és el futur que esguarda a tots aquells humoristes que prefereixin doblegar-se i nedar en les aigües estanques de la nova moral.

La covardia dels comediants generalistes, els quals prefereixen de centrar les seves propostes en qüestions caduques i inofensives, serà el que els acabarà enterrant. Fins i tot la transgressió d’iniciatives humorístiques d’esquerres, sotmeses com cap altra a la dictadura dels nous puritans, han perdut el tremp i només transpiren règim i sistema. Aquest empobriment i desencís és el futur que esguarda a tots aquells humoristes que prefereixin doblegar-se i nedar en les aigües estanques de la nova moral, deslliurats de preocupacions i reprimendes però venent l’ànima al diable de la correcció. Un escenari com aquest eixampla l’escletxa entre una cultura oficial postissa, fingida i aparatosa, enfront d’una cultura popular que està parint vertaderes contrapropostes humorístiques lliures, genuïnes i trencadores, les quals no estan subjectes als deliris progressistes ni a la dictadura del diner. Només cal parar l’orella a les converses de carrer o fer una visita per internet per adonar-se del magma que es cou a l’ombra dels focus oficial.

Continuarà...

Números:

Marc Comerma

Marc Comerma és editor de la revista Esperit. Historiador per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.