L'humor en temps de còlera (I)

La moral i l’humor són inseparables. La feblesa moral sempre va en contra de la llibertat de l’humor.

L'humor en temps de còlera (I)

La moral i l’humor són inseparables. La feblesa moral sempre va en contra de la llibertat de l’humor.

L’humor és un component essencial de la cultura. De fet, n’és una de les seves màximes expressions. La seva petja impregna fins al més mínim gest d’interacció humana. En tant que fet cultural, descriu una manifestació típicament humana i, per tant, universal. Al mateix temps, el seu ús i comprensió és particularista, idiosincràtic de cada comunitat o societat. Dit altrament, si bé existeixen situacions o trets humorístics absoluts, acceptats i emprats en qualsevol realitat sociocultural, també hi ha mostres que queden restringides a una esfera de significació pròpia, regida per uns codis únics.

Sobre aquest mateix punt, també és important de palesar que, en una mateixa societat, fruit de la diversitat de què es compon, hi ha fraccions en les quals hi predomina una tipologia d’humor o registres en què s’expressa. L’edat, el nivell d’estudis, la professió, l’entorn en el qual es resideix o el sexe poden ser factors que determinin les preferències humorístiques. Els aspectes que són divertits o jocosos en un període de la vida o àmbit laboral poden semblar absurds o incomprensibles per a la resta.

L’humor com a categoria, les seves definicions, tipologies o diferents escoles teòriques d’interpretació disposen d’una extensa bibliografia. Estudiar-lo i conèixer-lo ens permet d’aprofundir en raconades insondables de la psique humana. En aquest sentit, un dels apartats més interessants i suggestius és la relació entre l’humor i la moral. En aquest encaix, la moral esdevé l’estructura en la qual l’humor s’infiltra per resseguir-ne els marges i penetrar-ne les escletxes. És llavors que podem interrogar-nos sobre la seva conveniència, mostrar-ne les absurditats o transgredir-ne les normes.

Tot i ser un vincle imprecís i amb possibilitats d’ultrapassar-se, els límits de l’humor estan en consonància amb els límits morals d’una societat.

Tot i ser un vincle imprecís i amb possibilitats d’ultrapassar-se, els límits de l’humor estan en consonància amb els límits morals d’una societat. Per aquest motiu l’humor sempre ha estat subjecte de quantioses i acalorades discussions públiques i polítiques. Els moments en els quals més s’ha reprimit, controlat i silenciat ha estat en aquelles èpoques en les quals la moral, per fràgil i impostada, tolerava menys interpel·lacions. És difícil d’obviar, veient la irritació que actualment susciten simples comentaris o burles, que la nostra era forma part d’aquests períodes complexos per a l’humor—i vindran temps pitjors.

La sacrosanta llibertat d’expressió a la qual s’apel·la diàriament, filla d’una moral oberta i sense límits, s’està replegant sobre si mateixa. L’absència de valors morals forts, segurs i compartits per àmplies capes de la població no engendra una societat més lliure i tolerant, ans al contrari. Una consciència col·lectiva plenament assentada i estable és procliu a tolerar les ofenses perquè no se sent amenaçada. Tanmateix, ens trobem que, d’una banda, s’han volatilitzat les restes d’una mentalitat tradicional i, per l’altra, aquest espai buit s’ha omplert amb els deliris fragmentaris i patològics d’autèntics sociòpates. Sobre aquesta qüestió, cal tenir sempre present que la moral, entesa com el significat sobre què està bé i què no, és intrínsec i consubstancial de la vida en comunitat. La desaparició d’una estructura només ens retorna al tribalisme i caos momentani, car després la barbàrie pot acabar instaurant-se.

Llavors és quan la moral, que hauria d’elevar-nos l’existència, ens ensota i corromp.

Així i tot, cal subratllar que el problema no són pròpiament els límits morals, perquè aquests sempre existiran. El dilema apareix quan l’estructura ètica i moral d’una societat es fonamenta en la persecució i criminalització de la naturalitat, l’espontaneïtat, la tradició, els prejudicis o la ignorància; classificacions que són cabdals per a l’humor, però especialment per a la comunicació. Llavors és quan la moral, que hauria d’elevar-nos l’existència, ens ensota i corromp.

El trajecte fins a aquest despropòsit és francament interessant. Resumim-lo ràpidament. Bona part del bagatge moral cristià, lluny d’esvair-se com els feligresos de la missa, perviu fogosament desnaturalitzat a l’interior dels cercles progressistes—en la definició inconcreta, però operativa, que acostumo a utilitzar. Encara que es declarin obertament ateus o contraris a la religió de Crist, han esdevingut els continuadors d’una pèrfida missió evangelitzadora. La selecció dels valors, tanmateix, és tramposa. La moralitat de la qual es nodreixen ha passat per un exhaustiu procés de dessacralització, en el qual s’han desfet de les interpretacions celestials. Han intercanviat l’antiga creença per un precepte ideològic. Així és com el pòsit cristià flota en l’activisme contestatari hodiern. Només cal veure la importància que atorguen a la justícia social, l’igualitarisme més recalcitrant, la discriminació positiva, el perdó, la humilitat, la renúncia del poder, la sexualitat o la preferència pels dissortats en detriment dels triomfadors.

Els continuadors erràtics de la doctrina de Crist fan esforços per superar la radicalitat dels puritans llepaciris més devots. L'extrema sensibilitat amb la qual viuen el procés, propera al d'una obsessió quasi malaltissa, ve donada perquè creuen estar en possessió de la paraula revelada. Aquells qui tenen la veritat absoluta no toleren les infàmies, befes o riotes. Per aquesta raó sempre s'oposen a l'humor lliure; per la seva capacitat de confrontar-se amb llurs certeses i mostrar-ne la ridiculesa. Ungits guardians de la nova moral, estan disposats sempre que cal a limitar l'humor, revisar-ne els continguts o esbravar-ne la vitalitat.

Continuarà...

Números:

Marc Comerma

Marc Comerma és editor de la revista Esperit. Historiador per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.