L'exèrcit, molt més que una màquina de guerra

L'exèrcit no és només una màquina de guerra, l'exèrcit és el garant d'una Catalunya lliure.

L'exèrcit, molt més que una màquina de guerra

L'exèrcit no és només una màquina de guerra, l'exèrcit és el garant d'una Catalunya lliure.

A Catalunya la qüestió militar és molt controvertida. Hi ha qui dona suport a un exèrcit català i hi ha qui s’hi oposa frontalment. Tanmateix, més enllà de les opinions particulars sobre aquest afer, caldria saber si la majoria del catalans entenen realment què és un exercit i les seves implicacions. En línies generals, qui aposta per unes forces armades catalanes ho sol justificar afirmant que Catalunya ha de tenir garantida la seguretat del seu poble i les seves fronteres. Això, tot sigui dit, és indubtablement veritat. Així i tot, hi ha moltes veus que s’entesten en veure l’exèrcit únicament com una unitat de combat. És que potser un exèrcit només serveix per fer la guerra?

Aclarir aquest malentès necessita plantejar-se una pregunta aparentment senzilla: Per a què serveix l'exèrcit? Quin és el seu propòsit? L'exèrcit no és una màquina de guerra, ni tampoc existeix per «tasques bèl·liques», al cap i a la fi, és també la força responsable d'actuar davant d'un desastre natural—com una epidèmia, unes inundacions o un incendi. Potser, en una definició millor, s’hauria d’esmentar que l’exèrcit existeix per protegir la pàtria d'amenaces internes i externes, però ¿per què, llavors, l'exèrcit declararia la guerra estant en pau? És que això no crea una amenaça nova? Clarament, el propòsit motriu de l'exèrcit és més gran, transcendental; és quelcom tan profund que permet arriscar la vida dels seus homes.

N'hi ha prou de remuntar-se a un passat no molt llunyà per veure que, si més no a Catalunya, l'exèrcit tenia una funció completament diferent.

És aquí que es desvela la gran inutilització de l'exèrcit en la societat moderna. Només n'hi ha prou de remuntar-se a un passat no molt llunyà per veure que, si més no a Catalunya, l'exèrcit tenia una funció completament diferent. Si bé actualment l'exèrcit produeix tecnologia i inverteix en infraestructura a nivell internacional, la seva acció dins les fronteres es veu molt més reduïda, limitant-se normalment a la identificació, detenció i contenció d'una amenaça. La Catalunya del 785 al 1714, en canvi, mostrava un panorama completament diferent: l'exèrcit, que prenia la forma del «braç militar» (o la noblesa), assumia un paper actiu, no només en la defensa, sinó també en el desenvolupament de Catalunya. L'exèrcit era estratega i inversor, garant no només de la seguretat i sobirania de la Corona i les seves subdivisions, sinó també de la seva excel·lència i presència en tota la Mediterrània.

Reinterpretar l'exèrcit d'aquesta manera ens ajuda a canviar per complet les nostres expectatives sobre què ha de fer. Tot bon inversor manté un portafolis diversificat perquè redueix el risc. En el cas de l'exèrcit, el risc és la possible desestabilització del país. Diversificar el risc significa no només preparar tropes i adquirir armament, sinó que involucra el desenvolupament d'una indústria alimentària independent, el potenciament de la producció nacional, la innovació tecnològica i el desenvolupament d'infraestructura de manera estratègica. Així com la noblesa catalana va invertir alguna vegada en els seus senyorius, baronies i comtats per engrandir el seu patrimoni familiar, un restaurat exèrcit de Catalunya ho ha de fer per guardar, preservar i divulgar l'esperit de tot Catalunya i cadascuna de les seves regions. Per fer-ho, l'exèrcit necessita entendre cada aspecte de la nació amb plenitud, tot calculant oportunitats, amenaces, fortaleses i debilitats, i això requereix d’experts.

Següent pregunta: què més té l'exèrcit a part de soldats? Un exèrcit complet té tot allò que li permeti de prendre una bona decisió i obtenir un bon resultat. Per exemple, si l'exèrcit necessita garantir el subministrament d'aigua a una zona d'alta importància estratègica, necessitarà enginyers civils i hidròlegs. Aquí, però, cal fer un aclariment: l'exèrcit no ha d'executar els projectes—com ho faria una empresa estatal—llevat que sigui totalment necessari. La responsabilitat de l'exèrcit és identificar on cal invertir, prioritzar totes les alternatives i invertir en la millor, brindant assessorament i recursos, però assumint un paper més participatiu que en una licitació. L'objectiu és que la col·laboració cívico-militar enforteixi estratègicament el país.

L'exèrcit no és només una màquina de guerra, l'exèrcit és el garant d'una Catalunya lliure.

Catalunya necessita un exèrcit. El necessita no només perquè calgui a l’hora de defensar-se o perquè porti grans beneficis—tots dos elements són importants. La veritable necessitat d'un exèrcit català prové de la manca d'una estratègia nacional, una estratègia que reafirmi la independència de Catalunya, no només políticament sinó també de manera productiva i cultural. No hi ha país veritablement sobirà que sigui capaç de sobreviure per si mateix; la crisi del coronavirus va demostrar que, quan la catàstrofe arriba, cada país va pel seu compte, i és la responsabilitat de Catalunya estar preparada per a qualsevol situació. L'exèrcit no és només una màquina de guerra, l'exèrcit és el garant d'una Catalunya lliure.

Números:

Alejandro R. Planas

Alejandro Planas és col·laborador de la revista Esperit. Administrador, actualment continua formant-se en els camps de les Polítiques Públiques i la Governança Local.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.