J. V. Foix i l'empresa de Fiume

Quan d’Annunzio va entrar a Fiume, els avantguardistes catalans van estar-ne pendents.

J. V. Foix i l'empresa de Fiume

Quan d’Annunzio va entrar a Fiume, els avantguardistes catalans van estar-ne pendents.

La revista Monitor, dels joves Josep Vicenç Foix i Josep Carbonell, va aparèixer el gener de 1921 amb el sots títol «Gaseta nacional de política, d’art i de literatura». Com recordaria Foix temps després, «Monitor era una publicació on exposàvem, amb el fratern Josep Carbonell, plans vastíssims, polítics, federalistes i imperials i on defensàvem el nou i el modern en les arts plàstiques».

El principi dels anys vint era un moment esplèndid per començar una revista com Monitor. Grans imperis s’havien ensorrat i el liberalisme vivia una crisi que s’allargaria fins al 1945. Res no estava escrit. Com tots els avantguardistes, el jove poeta de Sarrià mirava què es movia a Europa, qui innovava i què es podia importar a Catalunya en plena descomposició del règim de la Restauració. Deixava volar la imaginació, llegia i seguia amb atenció els diversos moviments que sorgien de les cendres de la Gran Guerra. Intel·lectualment, Foix continuava profundament commogut per l’estètica i per l’autoritarisme del monàrquic Charles Maurras—fins al punt de considerar-se maurrasià.

La tardor de 1919, el poeta Gabriele d’Annunzio havia entrat a la ciutat de Fiume.

Itàlia havia participat en la Gran Guerra amb la promesa d’arrabassar a l’Imperi Austrohongarès, en cas de victòria, territoris irredempts de la costa dàlmata poblats per minories italianes. La tardor de 1919, el poeta Gabriele d’Annunzio havia entrat a la ciutat de Fiume acompanyat d’uns centenars de veterans de la Gran Guerra. Sense intenció d’esperar a les conferències de pau, d’Annunzio hi havia desfilat i l’havia convertida en el gran escenari de la seva visió política. El 1920, el seu experiment atreia avantguardistes de tota mena, anarquistes, nacionalistes, aventurers, reporters i curiosos, embadalits per la novetat.

A Foix el devia interessar enormement l'última ocurrència de d’Annunzio. El jove poeta de Sarrià probablement havia seguit de prop el desenvolupament dels esdeveniments, a través de l’Action Française o d’altres diaris estrangers. Les desfilades militars, els himnes, les flors, i els constants discursos de balcó resultaven molt atractius pels qui cercaven, en el daltabaix de l’Europa sortida de la Gran Guerra, una alternativa al liberalisme i a la revolució social. De fet, l’experiència de Fiume ha estat considerada per alguns com la precursora del feixisme de Mussolini—a qui d’Annunzio consideraria un mer imitador.

El Fiume del Comandante d’Annunzio era una república autoritària, dirigida per ell mateix com a dictador provisional, a l’espera de l’annexió a Itàlia. S’inspirava en la democràcia atenenca, en els governs medievals del nord de la península itàlica i en alguns dels organismes de la República de Venècia. El sufragi era universal quan en moltes democràcies liberals no ho era. El funcionament de l’Estat era corporatiu i el parlament es reunia el mínim possible per no avorrir d’Annunzio. S’hi comptaven nou corporacions: treballadors industrials i agrícoles, mariners, empleats, tècnics industrials i agrícoles, buròcrates i administradors privats, professors, artesans i estudiants, advocats i doctors, servidors civils i treballadors cooperatius. Al cim de la jerarquia, es projectava una «desena corporació, representada al santuari civil com una làmpada encesa», «reservada per a les forces misterioses del poble. Serà una figura al servei del geni desconegut, del sorgiment del nou home, de la transfiguració ideal dels treballs i els dies, de l’alliberament de l’esperit».

La sensualitat, l’eròtica, la música i les arts tenien un lloc privilegiat en la petita ciutat de la costa dàlmata.

Existia un Col·legi d’Edils que s’encarregava de la «Bellesa de la Ciutat», com a l’antiga Roma, i de les abundants cerimònies civils. La sensualitat, l’eròtica, la música i les arts tenien un lloc privilegiat en la petita ciutat de la costa dàlmata. Els legionaris desfilaven pels prats amb violes d’olor al trau, tallaven branques d’ametllers i presseguers en flor i els portaven en alt com a estàndards. El sexe era desenfrenat: un oficial mèdic italià va registrar una proporció de cinquanta casos de malalties venèries per cada quinze d’altres tipus. A l’estiu, els arditi es banyaven al riu com Déu els havia portat al món i cridaven com possessos: «Fiume o Morte» i «Eia, eia, eia, alalà». L'homosexualitat era tolerada i alguns dels soldats desfilaven de la mà. L’economia es basava creixentment en la pirateria, mentre les racions, entre l’any que va transcórrer entre 1919 i 1920, es reduïen a la misèria. En una ocasió, un grup d’uskoks—una minoria d’eslaus llatinitzats—, va segrestar un vaixell  hongarès carregat de gra per portar-lo a Fiume. L’existència d’aquell descontrol incomodava i molt el govern italià, totalment oposat a annexionar-se la població, com demanava d’Annunzio.

De mica en mica, el carnaval de Fiume es va anar apagant en el seu propi caos. Quan Monitor va sortir al carrer ja feia unes setmanes que el poeta i els seus arditi havien plegat la tricolor i tornat a Itàlia, i que Fiume s’havia convertit en una ciutat-Estat que servia de tap entre el Regne d’Itàlia i el naixent Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Foix es mostrava decebut al primer número de la nova revista. «Nosaltres esperàvem la mort de D'Annunzio i la seva resurrecció—closes les cortines i obertes tot seguit per a rebre l'aplaudiment del públic—com en les tragèdies. Però l'actor ha abandonat l'escenari abans de terminar-se l'acte i havem romàs espectadors enganyats reclamant l'import a la taquilla. La decepció, però, ens ha entristit per la simpatia amb què consideràvem l'acció patriòtica dels nacionalistes italians i per l'interès amb què seguim llurs campanyes per la Itàlia gran».

Números:

Frederic J. Porta

Frederic Porta és editor de la revista Esperit. Politòleg i historiador, és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en el pensament polític contemporani.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.