Heidegger i la mort

Per Heidegger cal encarar autènticament la mort, una actitud existencial que consisteix en no eludir-la o pensar-la com un present futur.

Heidegger i la mort

Per Heidegger cal encarar autènticament la mort, una actitud existencial que consisteix en no eludir-la o pensar-la com un present futur.

Quan hom escriu sobre Heidegger es veu obligat a prevenir el lector en dues qüestions. Una és purament biogràfica i no m’hi estendré en excés: Heidegger va ser militant del partit nazi. També va ser Rector de la universitat quan Hitler ja estava en el poder, però probablement això va ser per mèrits propis. L’abast de les conviccions nazis de Heidegger s’ha discutit molt, ja que va deixar de ser-ho ben aviat, però en qualsevol cas, s’ha d’advertir que el millor filòsof d’ençà d’Aristòtil va militar al partit nazi. I fins aquí.

L’altra advertència és la dificultat d’escriure sobre Heidegger sense entrar en un llenguatge dens i obscur, amb frases difícilment comprensibles i farcides de paraules creades ex novo pel propi Heidegger. El filòsof alemany considerava que en les llengües que ell coneixia no es podia expressar algunes de les idees que va considerar transcendentals per a la filosofia.

Heidegger serà conegut sempre més per haver marcat un abans i un després en la Història de la filosofia per la obra Ésser i temps (1927) amb la important definició del Dasein, de díficil traducció, però que sovint s’ha traduït per l’home o per existència. Etimològicament, Dasein en alemany significa  «ser-aquí», per això la traducció d’existència. Però com he avançat, Heidegger creava els seus propis conceptes, per això no traduiré Dasein, seguint la majoria de traduccions. Podeu substituir Dasein per “existència” a tot el text, per ajudar a una millor comprensió d’aquest.

Heidegger serà conegut sempre més per haver marcat un abans i un després en la Història de la filosofia per la obra Ésser i temps

En qualsevol cas, i com denota el títol, ens centrarem en un fet transcendental, mai més ben dit, de la filosofia de Heidegger: la mort. Conta una anècdota de l’època que Heidegger un dia estava donant una de les seves conferències quan, en el torn de preguntes, un oient li va preguntar què podia fer per viure millor la vida. Heidegger li va contestar que un bon consell era passar més temps als cementiris.

La mort no ens és quelcom aliè, ja que en parlem en el dia a dia, però no amb la profunditat que la qüestió mereix, segons Heidegger.

L’home es troba llençat a la vida, amb moltes predeterminacions que ens venen donades, una vida en la qual no pots escollir la major part de les coses. Però l’home o el Dasein heideggerià sempre està enfocat al futur.  Si hom és conscient del lloc que ocupa a la Història, pot desenvolupar una vida autèntica dins les possibilitats que aquesta ens ofereix. Som allò que podem ser. És a dir, la nostra vida és una possibilitat. Amb limitacions, però pots escollir què pots fer al llarg de la vida.

Però hi ha un límit que no es pot superar en cap cas: aquest límit és la mort. La mort és el límit de tota possibilitat.

La mort està connectada amb l’ésser humà, donat que l’home existeix en tant que mortal. La mort, per a l’home, resulta un punt clau en la seva vida, irònicament si voleu. Heidegger descriu la mort com  « la possibilitat més pròpia del Dasein». La mort, per tant, no es tracta només de  « deixar d’existir», sinó que té una repercussió més important al llarg de les nostres vides.

El Dasein viu distret de la seva pròpia mort, l’evadeix. Es diu a si mateix  «encara no» i la mort es deixa per més endavant, com un moment futur que s’empeny més enllà de l’horitzó imaginable. Heidegger diu que cal encarar autènticament la mort i això és una actitud existencial que consisteix en no eludir la mort o pensar-la com un present futur, sinó que obre el Dasein a la projecció de la possibilitat radical i al futur més extrem com a determinació del present.

Heidegger diu que cal encarar autènticament la mort i això és una actitud existencial que consisteix en no eludir la mort o pensar-la com un present futur.

Heidegger ens està parlant d’una actitud positiva envers la mort. No pas de desitjar la mort, sinó de girar la cara cap a la vida, donat que la mort és un fenomen de la vida i no pas la seva negació.

Per tot això, l’home és una possibilitat sempre oberta. La nostra existència la podem viure de forma autèntica o inautèntica. De fet, si ho pensem, la major part de les nostres vides l’hem viscuda de manera inautèntica. Un bon exemple seria pensar en les hores en les que hem treballat en feines on no fem més que “estar allà” sense més pretensió que passar les hores i cobrar a final de mes. També quan deixem que la nostra visió del món sigui generada pels mitjans de comunicació, de manera acrítica. No només a nivell individual sinó també a col·lectivament: el poble de Catalunya va viure autènticament l’1 d’octubre del 2017, però aquesta experiència de facticitat no s’ha repetit des de llavors.

Però també podem optar per viure una vida autèntica, que no real, prenent consciència d’allò que fem i per què ho fem. Això no és una “crida a la vida” en el sentit d’una frase ocorrent de Paulo Coelho o en una tassa de Mr. Wonderful. Es tracta de viure d’acord a les teves conviccions i sent conscient del temps que t’ha tocat viure, en definitiva, viure pensant per nosaltres mateixos.

Per aquesta raó, hem de pensar en la mort, justament per millorar les nostres vides. Sovint coneixem a “renascuts”, persones que han sentit la mort a prop i han realitzat una anàlisi transcendental: estic vivint una vida autèntica? Llavors canvien tota la seva manera de viure. Però per què no fer-ho abans sense esperar a viure aquesta experiència?

Tampoc es tractaria, però, de viure de manera despreocupada i espontània, que Heidegger desqualificaria, al caure sota la sospita de superficial. I això que Heidegger va tenir la sort de viure en una època on encara no existien les xarxes socials. Però sí, i a mode de conclusió, es tracta de viure autènticament, per tant, lluny d’inautenticitats, de màscares, del discurs políticament correcte, de viure amb el pilot automàtic.

Números:

Eudald Calvo

Eudald Calvo és col·laborador de la revista Esperit. Economista per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat alcalde d'Argentona.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.