Fichte i el jo

A partir del subjecte transcendental kantià, Fichte erigeix el Jo com a fonament de la filosofia.

Fichte i el jo

A partir del subjecte transcendental kantià, Fichte erigeix el Jo com a fonament de la filosofia.

Hölderlin escrivia a Hegel des de Jena dient-li que assistia a les classes de Fichte, a qui veia com un tità lluitant per la humanitat. Per la seva banda, Hegel explicava a Schelling l’entusiasme de llur amic d’adolescència pel nou tità filosòfic—recordem que Hegel, Schelling i Hölderlin foren amics d'adolescència a l’institut de Tubingen. El mateix Schelling va escriure que li agradaria saludar «al nou heroi, Fichte, a la terra de la veritat». Així doncs, podem afirmar que Fichte, tot i ser un filòsof sui generis, va tenir una influència indubtable sobre el Romanticisme, almenys al principi. Alhora, molts contemporanis veien a Fichte com un kantià radical que promovia la Il·lustració i la Revolució Francesa. A part d’aquesta terrible acusació—per part dels defensors de l’Antic Règim—Fichte també va rebre l’espantosa acusació de ser espinozista—promotor de quelcom tan sospitós com la filosofia de Spinoza. Per si no n’hi haguera prou amb això, també va ser acusat d’«ateu». Tal com podem veure, entre els seus admiradors romàntics Fichte va remoure tantes coses que una part de la societat de l'època el va atacar implacablement.

Els historiadors de la filosofia estan normalment d’acord en plantejar que el recorregut filosòfic de Fichte parteix de Kant—com en d’altres pensadors de l'època. Pero Fichte també va conèixer Lessing, Klopstock, l'Sturm und Drang, Rousseau, etc. A partir del subjecte transcendental kantià, Fichte erigeix el Jo com a fonament de la filosofia. Curiosament, dos segles més tard, a l'Índia, el gran místic Ramana Maharshi començaria tota la seva indagació vedàntica amb la pregunta clau: «Qui sóc Jo?» Potser, doncs, Fichte, i Kant abans d’ell, no anaven desencaminats—com a mínim pel que fa al punt de partida. Si el Jo fichteà és una activitat lliure incondicionada, el místic hindú demanaria a Fichte fins a quin punt la seva llibertat incondicionada no és encara una il·lusió de l’ego per dues raons: en primer lloc, perquè l’ego creu que no està condicionat quan és evident sociològicament i antropològicament que ho està—tothom ho està més o menys; en segon lloc, perquè hi ha quelcom encara més profund, altres nivells de consciència, que en termes «científics» estudiarien Jung i la Psicologia Transpersonal al segle XX. Alguns acadèmics han vist en Fichte un cant prometeic a una subjectivitat absoluta que va més enllà de la prudent filosofia de Kant. El místic hindú i el psicòleg jungià o transpersonal veurien en el Prometeu fichteà una altra expressió més refinada però igualment inconscient de l’ego—que en Fichte, en l’intel·lectual en general—és el mateix que el de la peixatera de la cantonada, quelcom que al gran filòsof alemany potser no li agradaria, perquè l’ego de l’intel·lectual acaba sent més inconscient encara que el del poble.

Una filosofia moderna com la de Fichte és merament intel·lectual, i en aquest sentit resta buida.

Romàntics com Wordsworth o Hölderlin viuen quelcom real i autèntic—en termes ontològics; hi ha una experiència mística genuïna que els porta a expressar unes intuïcions filosòfiques genials. Una filosofia moderna com la de Fichte és merament intel·lectual, i en aquest sentit resta buida; per al místic indi, Ramana, Fichte seria un d’aquells ignorants erudits típics de la modernitat. Wordsworth o Hölderlin són quelcom molt diferent; en ells hi ha quelcom real, genuí, que avui dia encara pot colpir a qualsevol ésser humà de qualsevol cultura i creença. Fichte eleva la subjectivitat a una realitat absoluta; en aquest sentit és plenament modern, i alimenta tota la inconsciència de l’ego modern—que de tan absolutitzat ha arribat a estar mort per dins, buit, havent d’omplir la buidor de la seva absolutització amb pastilles anti-depressives. Aquesta és la societat en què ha desembocat la modernitat.

La filosofia mística, que com sempre deia Raimon Panikkar, parteix d’una experiència filosòfica interior, no de meres elucubracions teòriques artificials. Panikkar contestaria a Fichte que deixi l’Absolut en el pla absolut i la subjectivitat en el pla que li correspon, que es el de l’ego i el pla empíric de l’espai-temps. La filosofia mística, en totes les cultures de la humanitat, no nomes a l'Índia o a Grècia—amb el platonisme i el neoplatonisme—, sinó també a Africa—sempre ha expressat l'experiència real segons la qual hi ha quelcom que no és relatiu més enllà de l’ego, de la ment ordinària i de l’espai-temps, quelcom que al segle XX la física quàntica va acabar reconeixent en descobrir el camp de punt zero i la realitat multidimensional del cosmos. La subjectivitat de que parla Fichte pertany al pla empíric de l’espai-temps i de l’ego, amb totes les il·lusions metafísiques que el Vedanta havia explicat i que la física quàntica acabarà comprenent.

La subjectivitat de que parla Fichte pertany al pla empíric de l’espai-temps i de l’ego.

L’idealisme filosòfic—en totes les cultures—en convergència amb la física quàntica i la psicologia jungiana/transpersonal, sap que hi ha quelcom més enllà de l’ego, la ment ordinària, l’espai-temps i el pla empíric; però aquest més enllà no és de cap manera el Jo de Fichte—una altra il·lusió—; té a veure evidentment amb el que anomenem Déu—un concepte que acaba sent políticament incorrecte en una civilització malalta com la postmoderna. Però el Déu dels místics o dels quàntics no es el Déu de cap jerarquia ni de cap sistema de creences; és la realitat interior del Temple de Delphos, de Sòcrates, de Krishna, de Buddha, de Jesús i de Ramana Maharshi; això està al cor mateix del Romanticisme—llegiu a Wordswoth o a Hölderlin. Però això Fichte no en sabia res; Fichte seria en aquest sentit paradigmàtic de la modernitat. El lector s’estranyarà, doncs, si diem que Hölderlin va passar un dia de les lloances a la crítica contra Fichte?

Números:

Albert Ferrer

Albert Ferrer és col·laborador de la revista Esperit. Doctor en filosofia per la Universitat de Paris-Sorbonne, la seva recerca i tasca educativa se centra en interculturalitat i filosofia comparada.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.