El curs 1931-1932 les accions dels joves nacionalistes s’havien centrat fora de la universitat, mentre a Madrid es discutia l’aprovació de l’Estatut. Com va recordar anys després el crític d’art Alexandre Cirici, que aleshores tenia disset anys: «En aquestes circumstàncies, es va fundar a Barcelona la Casa de España, la finalitat de la qual era de guanyar persones que volguessin combatre l’autonomia. Dels grups que hi entraren a formar part, n’hi havia des de l’extrema dreta fins el PSOE». El tema candent de la política catalana entre abril de 1931 i agost de 1932 va ser l’Estatut, l’aprovació del qual tindria importants implicacions per la Universitat de Barcelona.

Acció Catalana va cridar a boicotejar els actes dels espanyolistes, tot llançant una àmplia campanya de reivindicació de l’Estatut íntegre i de catalanització dels estudis universitaris. Els mítings anti-Estatut van ser sabotejats amb bombes fètides, crits i alguna bastonada. En paral·lel, s’organitzaven actes i manifestacions nacionalistes, una de les quals va arribar a aplegar entre 50.000 i 300.000 assistents. «Els estudiants hi vam anar amb pancartes especialment orientades cap als problemes de l’ensenyament i de l’idioma», recordava Cirici.

No existia, però, un sindicat universitari català i nacionalista format només per joves.

Encara no existia, però, un sindicat universitari català i nacionalista format només per joves. L’única entitat juvenil que pensava en una unió nacionalista sense casar-se amb cap partit concret—heretant les posicions de Guimerà, Aldavert i Martí i Julià de la Unió Catalanista—era Palestra. Palestra havia estat fundada el 1930 i la dirigia el nacionalista conservador i independentista Josep Maria Batista i Roca. Va ser a partir d’aquesta organització, presidida simbòlicament per Pompeu Fabra i per representants de tots els partits polítics, que es va impulsar la creació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). Palestra havia estat, ja de la tardor de 1931 ençà, fent campanya per la catalanització dels estudis universitaris—una reivindicació que s’arrossegava de feia dècades.

«La gran tasca que ens imposàrem fou la creació d’una organització per als estudiants», rememorava Cirici. «La massa universitària en la seva majoria no pertanyia a cap associació, però precisament no hi pertanyia perquè era la massa inerta, la majoria silenciosa, eixorca, sobre la qual no es podia construir res». La situació s’heretava dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera i els del règim de la Restauració. A 1931, les dues grans organitzacions estudiantils o bé estaven massa controlades per l’Església, o bé eren directament espanyolistes. Inspirats per Batista i Roca i recolzats en tot moment per la xarxa de contactes i l’estructura de Palestra, a més de la vetusta Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, ja pràcticament inactiva, els estudiants nacionalistes van impulsar la creació de la FNEC.

La idea va ésser de traslladar a la Universitat la mateixa actitud mental de Palestra.

El primer secretari general de la FNEC, Joaquim Granados, venia de Palestra i els colors del nou sindicat—negre, vermell i blanc—eren els mateixos. La reunió fundacional es va celebrar a la pròpia seu de l’entitat. «La idea va ésser de traslladar a la Universitat la mateixa actitud mental de Palestra, d’unió interideològica, intergrups, per a un programa col·lectiu del país en formació. Un cop posada la idea en circulació, convèncer els directius dels estudiants catòlics de crear un moviment d’afiliació en massa a la Federación Universitaria Española, que seria capaç d’arrossegar també la massa neutra. En darrer lloc, apoderar-nos dels ressorts del poder de la F.U.E. en nom de la majoria, i transformar-la». El 26 d’abril de 1932, naixia la FNEC, nodrida majoritàriament d’estudiants catòlics i nacionalistes.

Com reclamaven els seus estatuts fundacionals, «la FNEC té per finalitats: realitzar totes les activitats que, pel seu caràcter general, són d’interès comú pels estudiants de les diverses associacions que integren l’organisme federal. [2] Fomentar la solidaritat i l’intercanvi entre els estudiants de Catalunya. [3] Estudiar els problemes de l’ensenyament en tots els graus i contribuir a la seva solució. [4] Actuar per l’educació física i la formació moral dels estudiants. [5] Intervenir en els organismes acadèmics com a representants dels socis de les associacions federades, i com a representant global de tots els estudiants qual l’associació professional vingui imposada pel sol fet d’estar matriculat. [6] Per la seva lliure iniciativa la FNEC podrà establir aquelles relacions que cregui convenients amb les entitats de caràcter i finalitats semblants de fora de Catalunya. La FNEC ostentarà directament la representació internacional dels estudiants catalans».

Batista i Roca havia treballat precisament per això en els seus anys d’estudiant, a través del II Congrés Universitari Català de 1917. En vespres de la fundació de la FNEC, es mostrava exultant a les pàgines de La Publicitat: «Hom parla sovint que el catalanisme passa una depressió. [...] Cal desvetllar, agitar, actuar, combatre. [...] Cal ara, per exemple, que tothom es fixi en allò que acaba de passar a la Universitat en la qual des de primers de curs els estudiants menen una activa, constant i entusiàstica campanya de catalanització. Ha estat una campanya d’un ritme cada vegada més accelerat. Reunions, fulls, mítings primer—entre els quals cal citar i agraït la magnífica propaganda indirecta feta per Toro, Cordero i altres socialistes espanyols en el míting per la “castellanización de la enseñanza” i el subsegüent empresonament dels estudiants catalans que en protestaren. [...] Que els altres catalans segueixin llur exemple. Que cadascú treballi dintre el seu sector. Hi ha feina per a tots. Si voleu treball o teniu alguna iniciativa a descabdellar passeu per Palestra. Ara com ara la interrogació insistent que adrecem a cada català perquè ressoni al fons de la seva consciència és: Tu, per Catalunya, què fas?».