De l'Organització Militar Catalana a Palestra

De 1926 a 1932 va existir una Organització Militar Catalana concebuda com a embrió d’un exèrcit.

De l'Organització Militar Catalana a Palestra

De 1926 a 1932 va existir una Organització Militar Catalana concebuda com a embrió d’un exèrcit.

De 1915 a 1923 Josep Maria Batista i Roca havia continuat essent separatista convençut, però s’havia dedicat a estudiar. Sempre envoltat de llibres sobre etnologia, de qüestionaris i de fulls, coneixia profundament el caràcter català, el seu esperit i la seva manifestació en el folclore. Havent pogut estudiar a Berlín i a Oxford, essent fill d’una família de la burgesia comercial barcelonina, Batista comptava amb una de les millors formacions de l’Europa de l’època—i els recursos per poder-se dedicar a allò que l’apassionava. Durant vuit anys havia fet excursions científiques pel país i s’havia endinsat en les profunditats de l’antropologia.

El cop d’Estat de Primo de Rivera i l’establiment d’una dictadura va indignar-lo profundament. Com podia ser que els catalans, esgarrapant la Mancomunitat i llançant l’ambiciosa Campanya per l’Autonomia el 1919, acceptessin ara que se’ls trinxés l’obra de tot un segle? «Tot cofois proclamàvem constantment les excel·lències de l’ésser català—érem els més eixerits, la nostra cultura era superior, posseïem els polítics més vius i els financiers més experts, la Mancomunitat era més sòlida que l’Imperi Britànic. Posàvem banderes a tots els balcons. Cantàvem cançonetes a diari. Ballàvem sardanes per tots els carrers i places. Per un tres i no res escridassàvem per la Rambla tota mena de visques i moris—i apretàvem a córrer quan vèiem un policia. L’autonomia ens havia d’ésser concedida graciosament, sense cap esforç per part nostra. I és clar, tot s’enfonsà vergonyosament enfront la Dictadura militar».

Ras i curt: l’esperit català estava en decadència. El català era tou, flàccid, moralment desfet.

Per Batista el problema dels catalans era de caràcter. Ras i curt: l’esperit català estava en decadència. El català era tou, flàccid, moralment desfet. «Realment, hi ha crisi; però no és sols l’estudiant qui la travessa; ja podeu fer-la extensiva a tota la joventut, deixant de banda sempre, naturalment, valiosíssimes excepcions. Hi ha una despreocupació extraordinària en tot el que hauria d’interessar els nostres joves. Es viuen temps d’oblit i d’inconsciència. Els corrents americanistes han fet molt de mal. Impera força la fatxenderia i tot és superficialitat. [...] Totes les coses us les donen fetes i no calen moltes preocupacions si es viu sense cap idealitat. Ultra això, hi ha una tendència disgregadora i una indisciplina extraordinària».

A ell, nascut el 1895, aquestes qüestions generacionals el preocupaven. Encara que fos professor a la Universitat de Barcelona, Batista i Roca havia deixat de banda les seves investigacions i excursions d’estudi per organitzar la clandestinitat nacionalista. Ja havia emprès algunes iniciatives la tardor de 1923, publicacions com La Cadena o grups secrets com el 1640, relacionats amb Daniel Cardona i els escamots, dedicats a tasques de propaganda i ajut als presos polítics. El salt qualitatiu arribaria el 1926, amb la creació de l’Organització Militar Catalana.

Per Batista, la disciplina militar era idònia per corregir les falles del caràcter català. Amb una quarantena de joves es va llançar a fer pràctiques de tir, sortides amb les primeres tendes de càmping que van arribar al país, manuals d’infanteria traduïts de l’exèrcit francès i alguns uniformes, com a l’Europa del moment. La clandestinitat creixia: «Durant alguns anys, principalment durant l’estiu del 1924, molts centenars de joves de 21 i 22 anys desertaren de llurs cases». I hi havia motius per l’optimisme: «és probable que la generació que puja fos més ardida que la nostra i més menyspreadora del diner i del plaer».

En la seva concepció de Catalunya, els ambients excursionistes eren ideals com a pedreres de joves patriotes.

L’Òrmica va anar quallant a finals dels anys vint, mentre Batista transformava, també, l’excursionisme català i introduïa l’escoltisme. En la seva concepció de Catalunya, els ambients excursionistes eren ideals com a pedreres de joves patriotes. La sortida al camp, per conèixer el país, la disciplina, els uniformes i la posada en escena semblant a la d’un exèrcit—sense les armes—convertia el món excursionista en un espai a transformar i orientar vers la defensa de Catalunya. A aquesta tasca es va abocar, amb els seus fidels, tot traduint i publicant materials pioners d’excursionisme. Si en privat es publicaven manuals d’infanteria, en públic apareixien a l’Editorial Barcino obres sobre com guarir un ferit, quines rutes d’excursionisme seguir, com orientar-se en l’alta muntanya...

A partir de 1928, arran d’un debat entre Batista i Roca i el canonge Cardó a la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, les primeres espases de la jove intel·lectualitat catalana van debatre sobre la importància de la intel·ligència o del caràcter. Quin era més important? Quin mancava als catalans? Durant dos anys, les planes de La Publicitat es van omplir d’articles de Soldevila, Foix, Galí, Nicolau d’Olwer, Carbonell, Capdevila o el propi Batista, defensant una posició o l’altra. Finalment, després de tant debatre, quan la situació política ho va permetre, els signants van crear l’organització Palestra, que comptava amb la presidència de Pompeu Fabra i el propi Batista i Roca com a secretari. També hi havia una presidència honorària formada per membres de tots els partits polítics catalans, perquè per sobre dels partits i els matisos hi havia Catalunya.

En realitat, Palestra no era més que la cara visible i pública—ara que la descomposició de la dictadura ho permetia—d’aquella Òrmica que duia mesos entrenant joves en l’art de la guerra. Palestra va arribar a tenir cinc-mil socis i delegacions a València i Mallorca. Els seus temes d’estètica clàssica i les seves excursions i conferències van deixar una marca profunda en l’ànima dels qui van formar-ne part fins l’any 1934. Palestra va ser l’adaptació catalana dels Boy-Scouts britànics i dels sòkols txecoslovacs, una organització per enquadrar la joventut com les que existien durant el turbulent món d’entreguerres.

Per Batista, reconegut anglòfil, sempre va ser una preocupació crear una ruling class quasi aristocràtica—part política, part militar—que dirigís el país i fusionés els seus destins amb ell. Hi va esmerçar els seus esforços, el seu temps i els seus diners durant tota la seva vida, fins i tot després que la Revolució de 1936 esvaís el somni noucentista, els seus joves haguessin estat massacrats a la Batalla de l’Ebre i la bota castellana hagués esclafat la Catalunya dels seus amors.

Números:

Frederic J. Porta

Frederic Porta és editor de la revista Esperit. Politòleg i historiador, és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en el pensament polític contemporani.

Més articles d'aquest autor

La teva subscripció s'ha realitzat amb èxit. Benvingut a la Revista Esperit!
Finalitza el pagament per tal d'obtenir accés complet a la revista.
Bentornat, has entrat amb èxit a la Revista Esperit.
El teu compte ha estat activitat i ja tens accés a tot el contingut.