Any 6 Núm. 138
Diumenge, 5 d'octubre de 2025
Lluís Dagues
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Aleix Sarri
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
Pol Molas
Combatre per diners no és un fenomen nou, i res fa pensar que hagi de desaparèixer
Sergi Perramon
Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.
Bernat Mallén
Defensar-se és legítim i t’atorga legitimitat.
Equip Editorial
Catalunya i Castella han mantingut relacions canviants durant l’època contemporània.
Guerau Xipell
La postmodernitat i la postveritat a Catalunya han de ser vençudes amb veritats tangibles, rebutjant relats i relativismes estèrils.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de setembre de 2025.
Guillem Casòliva
El lema de la revolució americana s'ha d'invertir; milions de persones decideixen políticament sense aportar fiscalment. Un desequilibri que perverteix els incentius, empobreix la productivitat i carrega el pes sobre les classes treballadores.
La persistència dels mercenaris
La legítima defensa
La família com a acte radical
Els dogmes fiscals (IV): “No representation without taxation”
Descolonitzar la Catalunya postmoderna
Els catalans mitjans
Fi de l’anomalia: el primer Abulafia en català
Dos segles de pugna pel control de l’espai hispànic
Almanac independentista (setembre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Oriol de Marcos
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
Joan Simó & Frederic J. Porta
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 136
Ferran Mestre • Any 6 Núm. 136
Oriol Méndez • Any 6 Núm. 137
Daniel Moseguí • Any 6 Núm. 136
Equip Editorial • Any 6 Núm. 136
Més enllà de la víctima
Anar més enllà de víctimes i culpables requereix tornar a parlar de virtuts.
Dolors Clotet
Feminisme(s) a debat (II)
El feminisme de gènere té problemes per definir el subjecte del feminisme «dona».
Discursos sobre l’autenticitat
No podem entendre la cultura contemporània si no qüestionem la idea d’autenticitat.
El País Valencià: una visió estratègica
La reunificació del País Valencià i el Principat s’ha d’abordar des de la perspectiva estratègica i de defensa.
Començar a jugar a Europa
És el marc europeu favorable a l’independentisme?
La bomba argentina
La consolidació de les reformes de Milei podria canviar la realitat demogràfica a casa nostra.
La tinta i les idees en una revista
Reflexió sobre el rol d’Esperit a la Catalunya d’avui.
Adrià Fortet
De bona fe
Notes breus sobre rebuig i religió.
Pau Gener
Imperi, autoritat i islamització: la cultura del poder a Castella i el seu impacte sobre Catalunya
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia